dissabte, 16 d’abril del 2011

Vull ser de la Pelitrúmpeli!

 Segurament molts i moltes de vosaltres no havíeu nascut quan “Al Tall” cantava les cançons de Som de la Pelitrumpeli, però de segur que moltes de les melodies i els personatges que hi apareixen us seran ben familiars... O és que no coneixeu al Tio Toni?  El Tio Toni le-ré, és més vell que l’oli le-ré i a la vellea le-ré es vol casar...

Ara que ve Pasqua i el dia del llibre tenim la sort de poder-los conèixer gràficament en forma de còmic: ha nascut la revista infantil i juvenil Pelitrúmpeli. En el nº0, la colla de la Pelitrúmpeli visitava Ibi atrets pel museu de joguines que hi ha a la localitat. I en el nº1 els i les pelitrúmpelis visiten la Vall d’Albaida, atrets pels rellotges de sol de la vila d’Otos. Aquesta visita però, no és gens casual ja que qui escriu les històries d’aquesta colla de xiquets i xiquetes tant estrafolaris és el nostre amic, company i mestre de l’escola Covalta, Dídac Botella.
El proper dia 19 d’abril ens presentarà aquest còmic a la Biblioteca d’Albaida, a les 19 hores. Dídac ens espera junt a Joan Olivares i Josep Moll per a que tots i totes formem part del viatge iniciat per uns xiquets i xiquetes que ningú sap d’on han eixit. Naveguen en un vaixell volador sense pares ni mares i sense anar a escola, però mitjançant les seues aventures aprendrem coses molt interessants dels nostres pobles. I aquesta iniciativa, aquest projecte tant emotiu cerca un objectiu que tots i totes les que ens dediquem a l’ensenyament hauríem de considerar prioritari i cabdal: fomentar la lectura entre els més menuts en qualsevol de les seues múltiples variants i formats. És per això que el proper dimarts els nostres alumnes no poden perdre’s aquesta activitat tan motivadora: dibuixos que ens conten històries i ens animen a fer activitats lúdiques i didàctiques; que ens ensenyen costums i tradicions dels nostres pobles; que parlen la nostra llengua i, a més a més, són escrites pel nostre mestre.
Ja sabeu, el dia 19 d’abril a les 19 hores a la Biblioteca d’Albaida! I No cal dir que a la presentació podreu adquirir el nº0 i el nº1 de la Pelitrúmpeli a un preu ben mòdic.

Marian Llàcer Pla
*Els i les alumnes d’infantil ja tenen el número 1. El portaràn a casa el dimarts mateix.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Més llibres per favor!!!

Encara que no sóc una entesa si em feren parlar de tradicions jo des de la meua ignorancia diria que hi ha de dos tipus: les “tradicions tradicionals” en les que inclouria Nadal, Pasqua, Cassoleta… I les “noves tradicions”, serien totes aquelles que des de l’escola treballem -vegem la necessitat social que hi ha- per això celebrem el dia de l’arbre, dia de la dona, o el dia del llibre.
Es important treballar les “noves tradicions” és l'única manera de reconèixer certs drets i deures que per naturalesa existèixen però que per distintes circumstàncies no hem tingut en compte i estan en perill de no ser recordades - respectades i per tant extinguir-se.
Les serres es cremen, plantem arbres. Les dones en alguns països guanyem en drets i encara que la igualtat no és completa, anem aconseguint. Però i els llibres? Ja necessitem un dia del llibre.
Estem a l’era digital, però no hem de consentir que els nostres menuts no troben el plaer de tocar un llibre, la portada, el paper, dur una història darrere a qualsevol lloc, imaginar altre mon, altres llocs i altra gent.
La tradició de regalar un llibre i una rosa no és pròpia nostra. Hi ha algo més bonic que recordar encara que per un dia a una persona que estimem (familia, amics, enamorats…) i regalar-li un llibre? Quan regalem un llibre pensem i molt en la persona per al que hi és: edat, sexe, gust, aficcions…
Les mestres d’infantil volem aconseguir aquesta tradició, per tant hem començat el que podríem dir “Mesos del llibre” i per això des de finals de març que vam començar a treballar el dia de la lliteratura infantil (és el 2 d’abril) fins a que acabe curs farem un montó d'activitats que van des del punt de llibre, passant pel visionat de la llegenda de S. Jordi, promourem la visita a la presentació d’un còmic, visitarem la biblioteca…Intentarem crear la necessitat de la lectura, del paper entre les mans.

Marian Llàcer Pla

dimecres, 30 de març del 2011

Passar a millor vida

Quan llegim aquesta frase normalment ens fa que mal pensar. No sé perque, realment és el que desitgem: volem passar a millor vida i per això dia darrere dia s’alcem.
Aquesta setmana a l'escola Covalta hi ha gent que desitgem passen a millor vida. Han estat company i companyes per un temps, i hem viscut de tot moments menys i moments molt bons.
Maria va deixar l’escola el dimarts en uns mesets tornarà de nou. En ella començarà una nova vida i esperem vore prompte la cara de la seua bebé.
Vicent l’educador també prompte passarà a millor vida, la seua feina a València l’ajudarà a portar una vida més tranquil.la, més prop dels seus. De segur que més d’un dia t’enyorarem, ens has segut de gran ajuda, a més que s’ho hem passat molt bé en tu.
Que dir d’Agueda?, o la xiqueta de Llutxent?. Sols vull que sàpigues: segur que una bona vida t’espera. No t’ho havíem dit, però totes les mestres que han passat pel cicle d’infantil del Covalta han aprovat les oposicions, o prompte han trobat feina. La nostra feina es un continu aprenentatge. Gràcies: juntes hem aprés moltes coses.
Ja saps on estem: tu si ens busques ens trobaràs.

Marian Llàcer PLa

Aquesta foto va per tu Maria, mira quin perfil més xulo!

divendres, 18 de març del 2011

Una estoreta velleta...

Hi ha una cançó que comença:
         “Sant Josep es fa vellet
         que no pot pujar l’escala…”

Albaida: poble de València.  Estem en  vespra del dia de la festa gran de molts pobles valencians: El dia de “Sant Josep”. La nostra escola és pública i en valencià. La festa del nostre poble és la dels moros i cristians, però hui a molts llocs es celebra la festa més típica d'altres pobles que com el nostre són valencians.
Es costums dels-les valencianes enjuntar-se a menjar i així hem començat el matí: esmorzant bunyols. Després hem anat a l'escola de els-les nostres iaies, celebraven una festa i hem anat a participar d’ella. Ens han mostrat una tradició molt valenciana: “Les Falles”.
Ens han rebut amb aplaudiments i molta emoció. De seguida han posat cadires al voltant de la falla que aquest any ens recordava molt a la nostra escola, hi havien gallines i també un hort amb granger i grangera. Han posat una traca (alguns - algunes de nosaltres s’hem espantat un poc) i l’han encés.

Molts i moltes de vosaltres demà no recordareu el que hui hem viscut però nosaltres sempre sabrem que una vegada més gràcies a la vostra tasca i esforç estem aprenent a formar part d’un poble: el valencià, amb unes senyals d’identitat molt importants com són la llengua i les seues tradicions, i que vosaltres encara que no ho recordeu ens deixeu en herència.


Sols pel fet de vore l’alegria  als vostres ulls i els crits d’emoció  quan hem arribat ha valgut la pena. Gràcies.

Marian Llàcer Pla

dimarts, 1 de març del 2011

Va per vosté, MESTRE!

Sergio arrastrava un cotxe per damunt la taula mentre feia eixe so tan característic que fan els xiquets quan juguen. Jo li he dit: -Sergio! On va eixe cotxe?.
I ell en eixe somriure innocent em contesta: Va a Castalla, va a vore a Enric Valor.
M’esperava qualsevol contestació menys aquesta, jo sols volia entrar en el seu joc. Al.lucinada he pensat: Marian, ho has fet bé, objectiu aconseguit!
De seguida m’ha vingut al cap una entrevista que vaig vore aquest Nadal en punt dos. El document ja estava començat però em vaig adonar que era en motiu del centenari del seu naixement. En aquest reportatge parlava E. Valor: en ell s’aglutinen tres camps fonamentals per a la recuperació de la llegua: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel.la. No m’esperava escoltar eixe parlar tan nostre, eixe optimisme, eixa humiltat, eixa correcció. El sentia tan proper que de seguida vaig pensar en treballar aquet escriptor a classe.
En Carnestoltes cada cicle hem treballat una rondalla. La del cicle d’infantil és: “El pollastre de festes”. Vam decidir aquesta perque ens queda més prop:
“La senyora Rosa, casada en Joan de Repic viu a Bèlgida. Tenen tres filles, cadascuna casada a un poble de la Vall. Mariu casada en un sabater de Benigànim. Roseta casada en un herbolari d’Albaida i Àngela casada en un llaurador de Carrícola. Que la senyora Rosa siga golosa fa que quan visita a les filles en les festes de cada poble li’n passe alguna de grossa”.
Cada classe d’infantil anem d’una filla: 3 anys-Mariu de Benigànim i el sabater, 4 anys Roseta d’Albaida i l’herbolari i 5 anys Àngela de Carrícola i el llaurador. Les mestres serem la senyora Rosa i el nostre educador serà Joan de Repic.
Demà comença la setmana de Carnestoltes, ja sabem que la primera ordre és el barret d’Enric Valor, el dijous durem unes ulleres de pasta i el barret i el divendres ja serem tots i totes Enric Valor,al barret i a les ulleres li anyadirem un bigot.
   Amenaça pluja. Espere  pugam eixir per a que tot el barri participe de la nostra festa i així coneixerem un poc més d'aquest escriptor. Pensant en ell, no puc ni imaginar la cara que li se quedaria si per un moment escoltara als xiquets i xiquetes de tres anys dir quan els pregunte en la construcció d'una paraula:
- De qui és la E?
I la classe contesta: -d'Enric Valor.

                Marian Llàcer Pla



dijous, 17 de febrer del 2011

Dijous de cassoleta.

Avui dijous els xiquets i xiquetes  d’infantil celebrem a l’escola la festa de La Cassoleta, una festa que es celebra pel mes de febrer molt arrelada a Albaida i a altres pobles de la vall com pot ser Aielo, L’Olleria i Bufali.
Segons mana la tradició, els dijous  abans que començara la Quaresma, les colles d’amics i amigues, de veïns, i de companys de feina es juntaven per a dinar cassola en el camp.
Cada poble té la seua peculiaritat: A Albaida des del dijous següent de S. Antoni fins a Quaresma celebrem tots els dijous de cassoleta , a l’Olleria en celebraven fa anys set, i a Aielo de Malferit dos dijous: La cassoleta dels xiquets i la setmana següent la dels pares. De moment, l’essència de la festa no s’ha perdut perquè la gent gran encara continua menjant cassola els  dijous de febrer be siga a casa o amb el grup d’amics.
De cassoles hi ha moltes i per a tots el gustos: de tomaca en creïlles i cigrons, de fessols i naps, de budells de porc o parteta amb botifarra,  de sobres de putxero… 
Les mestres d’infantil no volem que es perda aquesta tradició, com tantes altres que nosaltres feiem de menudes, així que hui tots i totes juntes hem dinat a l’escola. Mestres,  xiquets i xiquetes, hem cantat la cançó de la cassoleta que a Albaida és:
Jo tinc una cassoleta
tota pleneta d’arròs,
que me l’ha comprat ma mare
per anar a dinar el dijous.
Que pare un cotxe, que vull pujar
que estic cansada de passejar
si ve el meu amo i mos veu ací
totes les culpes, seran pa mi.
__________
I a Aielo de Malfertit:
Ja vinguem de berenar,
ens hem menjat la cassoleta
ens hem begut tot el suc
i hem jugat a la replaceta.

           ENCARNA PALMÍ

dijous, 10 de febrer del 2011

Arrels de vida

L’inici del curs va estar marcat per l’incendi a les nostres serres. En aquell moment, no sabíem que aquest fet ens marcaria el planejament d’una activitat com la de hui. Encara que ha passat el temps, les seues conseqüències són ben paleses: unes serres grisenques, per tant cal transmetre als nostres alumnes la necessitat de repoblar la natura.  L’edat ens limita -xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys- aleshores que millor que col·laborar d’una forma simbòlica al nou parc del costat de l’escola? - la realitat natural més propera a nosaltres.
Cada mestra a l’assemblea els ha explicat  la importància de l’activitat, tot allò innovador els motiva, els inquieta i durant tot el pati han estat observant el lloc concret on anaven a plantar els arbres, esperant el moment d’agafar les eines i....Mans a l’obra!!!. Primer de tot hem fet els clots amb un poc més de profunditat que el  test que tenien els arbres, per a facilitar el seu arrelament. Hem col·locat la nostra particular placa en la qual es pot llegir: “Aquest arbre creixerà amb nosaltres”, i el nom de cada xiqueta i xiquet de la classe. Finalment amb les arruixadores de l’hort hem regat les noves plantes. 
Per a les mestres d’Infantil, l’escola ha d’estar oberta al seu poble, per tant la millor manera d’arrelar els xiquets i xiquetes a la seu terra es fent-los partícips d’allò que els envolta, segur que en aquestos dies escoltarem: -Iaia veus eixe arbre? és el de la meu classe-, o -Anem al parc a veure si l’arbre ja ha crescut-.... I esperem que d’ací molts anys, quan tornen a anar al parc el comentari siga:
 -Veus? quan jo tenia els teus anys, la meua classe vam plantar aquest arbre i ha crescut amb mi, mira com de gran s’ha fet! Quins records!!!-.
Cristina Fayos Fenollar