Encara que no sóc una entesa si em feren parlar de tradicions jo des de la meua ignorancia diria que hi ha de dos tipus: les “tradicions tradicionals” en les que inclouria Nadal, Pasqua, Cassoleta… I les “noves tradicions”, serien totes aquelles que des de l’escola treballem -vegem la necessitat social que hi ha- per això celebrem el dia de l’arbre, dia de la dona, o el dia del llibre.
Es important treballar les “noves tradicions” és l'única manera de reconèixer certs drets i deures que per naturalesa existèixen però que per distintes circumstàncies no hem tingut en compte i estan en perill de no ser recordades - respectades i per tant extinguir-se.
Les serres es cremen, plantem arbres. Les dones en alguns països guanyem en drets i encara que la igualtat no és completa, anem aconseguint. Però i els llibres? Ja necessitem un dia del llibre.
Estem a l’era digital, però no hem de consentir que els nostres menuts no troben el plaer de tocar un llibre, la portada, el paper, dur una història darrere a qualsevol lloc, imaginar altre mon, altres llocs i altra gent.
La tradició de regalar un llibre i una rosa no és pròpia nostra. Hi ha algo més bonic que recordar encara que per un dia a una persona que estimem (familia, amics, enamorats…) i regalar-li un llibre? Quan regalem un llibre pensem i molt en la persona per al que hi és: edat, sexe, gust, aficcions…
Les mestres d’infantil volem aconseguir aquesta tradició, per tant hem començat el que podríem dir “Mesos del llibre” i per això des de finals de març que vam començar a treballar el dia de la lliteratura infantil (és el 2 d’abril) fins a que acabe curs farem un montó d'activitats que van des del punt de llibre, passant pel visionat de la llegenda de S. Jordi, promourem la visita a la presentació d’un còmic, visitarem la biblioteca…Intentarem crear la necessitat de la lectura, del paper entre les mans.
Marian Llàcer Pla
Tenir gust per la lectura; experimentar sentiments quan llegim un llibre.
ResponEliminaLa necessitat de llegir alguna cosa, be siga un llibre, una revista, un full publicitari, un còmic... pareix que naix sola, però si no se'ns fomenta, sino se'ns crea la necessitat de llegir, no ens convertirem en lectors adults.
És molt trist veure gent que diu "uff fa quasi 5 anys que no em llig cap llibre", quan per a molta gent, no tenir contínuament un llibre entre mans es quasi impossible.
I a l'escola, sembla incoherent però aquesta "nova tradició", com l'anomenes tu Marian, no està tan arrelada ni programada com deuria ser; nosaltres ens hem de quedar amb la dita "tota pedra fa paret".
ENCARNA
De nou, una gran iniciativa! No podria estar més d'acord amb l'escrit: el llibre no és -només- una història o un munt de paraules escrites; és un company de viatge; un moment de la teua vida; una porta secreta cap a mil i un mons diferents; un record amable; un lloc on amagar notes i senyals... Com diu la dita "els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen".
ResponEliminaDidac
Hola amics i amigues. Valore la iniciativa molt positivament, malgrat això, estic un poc d'acord amb Encarna que l'hàbit de llegir cal estimular-lo als nens i nenes des de l'exemple.
ResponEliminaPersonalment crec que a banda de l'escola es molt important que els nanos vegen en casa llegir als seus pares i una tasca molt bona es llegir-los contes prou sovint. Els nens sempre ho agraeixen i per a nosaltres els pares, si sabem valorar-ho, també.
Com he dit abans, valore molt positivament la iniciativa. ànim xiquetes!!!.