Una estoreta velleta...

Hi ha una cançó que comença:

         “Sant Josep es fa vellet

         que no pot pujar l’escala…”

Albaida: poble de València.  Estem en  vespra del dia de la festa gran de molts pobles valencians: El dia de “Sant Josep”. La nostra escola és pública i en valencià. La festa del nostre poble és la dels moros i cristians, però hui a molts llocs es celebra la festa més típica d'altres pobles que com el nostre són valencians.

Es costums dels-les valencianes enjuntar-se a menjar i així hem començat el matí: esmorzant bunyols. Després hem anat a l'escola de els-les nostres iaies, celebraven una festa i hem anat a participar d’ella. Ens han mostrat una tradició molt valenciana: “Les Falles”.
Ens han rebut amb aplaudiments i molta emoció. De seguida han posat cadires al voltant de la falla que aquest any ens recordava molt a la nostra escola, hi havien gallines i també un hort amb granger i grangera. Han posat una traca (alguns - algunes de nosaltres s’hem espantat un poc) i l’han encés.

Molts i moltes de vosaltres demà no recordareu el que hui hem viscut però nosaltres sempre sabrem que una vegada més gràcies a la vostra tasca i esforç estem aprenent a formar part d’un poble: el valencià, amb unes senyals d’identitat molt importants com són la llengua i les seues tradicions, i que vosaltres encara que no ho recordeu ens deixeu en herència.



Sols pel fet de vore l’alegria  als vostres ulls i els crits d’emoció  quan hem arribat ha valgut la pena. Gràcies.

Marian Llàcer Pla