Va per vosté, MESTRE!

Sergio arrastrava un cotxe per damunt la taula mentre feia eixe so tan característic que fan els xiquets quan juguen. Jo li he dit: -Sergio! On va eixe cotxe?.

I ell en eixe somriure innocent em contesta: Va a Castalla, va a vore a Enric Valor.

M’esperava qualsevol contestació menys aquesta, jo sols volia entrar en el seu joc. Al.lucinada he pensat: Marian, ho has fet bé, objectiu aconseguit!

De seguida m’ha vingut al cap una entrevista que vaig vore aquest Nadal en punt dos. El document ja estava començat però em vaig adonar que era en motiu del centenari del seu naixement. En aquest reportatge parlava E. Valor: en ell s’aglutinen tres camps fonamentals per a la recuperació de la llegua: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel.la. No m’esperava escoltar eixe parlar tan nostre, eixe optimisme, eixa humiltat, eixa correcció. El sentia tan proper que de seguida vaig pensar en treballar aquet escriptor a classe.

En Carnestoltes cada cicle hem treballat una rondalla. La del cicle d’infantil és: “El pollastre de festes”. Vam decidir aquesta perque ens queda més prop:

“La senyora Rosa, casada en Joan de Repic viu a Bèlgida. Tenen tres filles, cadascuna casada a un poble de la Vall. Mariu casada en un sabater de Benigànim. Roseta casada en un herbolari d’Albaida i Àngela casada en un llaurador de Carrícola. Que la senyora Rosa siga golosa fa que quan visita a les filles en les festes de cada poble li’n passe alguna de grossa”.

Cada classe d’infantil anem d’una filla: 3 anys-Mariu de Benigànim i el sabater, 4 anys Roseta d’Albaida i l’herbolari i 5 anys Àngela de Carrícola i el llaurador. Les mestres serem la senyora Rosa i el nostre educador serà Joan de Repic.

Demà comença la setmana de Carnestoltes, ja sabem que la primera ordre és el barret d’Enric Valor, el dijous durem unes ulleres de pasta i el barret i el divendres ja serem tots i totes Enric Valor,al barret i a les ulleres li anyadirem un bigot.

   Amenaça pluja. Espere  pugam eixir per a que tot el barri participe de la nostra festa i així coneixerem un poc més d'aquest escriptor. Pensant en ell, no puc ni imaginar la cara que li se quedaria si per un moment escoltara als xiquets i xiquetes de tres anys dir quan els pregunte en la construcció d'una paraula:

- De qui és la E?

I la classe contesta: -d'Enric Valor.

                Marian Llàcer Pla