Amb gest senzill, com qui agafaria 

un canteret amb aigua del Garbí,

 
aquesta jove mare, dempeus, ha agafat 

la seua filla* de la sorra; l'ha 

elevat a l'alçària dels seus pits, 

se l'ha mirat en l'aire, 

i molt senzillament la* besava després 

com si begués amb castedat d’una aigua. 

A tu, mare ben feta, jove, prodigiosa,

 
jo dedique avui aquests versos, 

que voldria que hi fossen senzills com el teu acte 

de prendre a la filla* de terra, com un cànter. 

            

V. A. Estellés

*al text d'Estellés diu fill però m'he pres llicència