Avui dijous els xiquets i xiquetes d’infantil celebrem a l’escola la festa de La Cassoleta , una festa que es celebra pel mes de febrer molt arrelada a Albaida i a altres pobles de la vall com pot ser Aielo, L’Olleria i Bufali.
Segons mana la tradició, els dijous abans que començara la Quaresma , les colles d’amics i amigues, de veïns, i de companys de feina es juntaven per a dinar cassola en el camp.
Cada poble té la seua peculiaritat: A Albaida des del dijous següent de S. Antoni fins a Quaresma celebrem tots els dijous de cassoleta , a l’Olleria en celebraven fa anys set, i a Aielo de Malferit dos dijous: La cassoleta dels xiquets i la setmana següent la dels pares. De moment, l’essència de la festa no s’ha perdut perquè la gent gran encara continua menjant cassola els dijous de febrer be siga a casa o amb el grup d’amics.
De cassoles hi ha moltes i per a tots el gustos: de tomaca en creïlles i cigrons, de fessols i naps, de budells de porc o parteta amb botifarra, de sobres de putxero…
Les mestres d’infantil no volem que es perda aquesta tradició, com tantes altres que nosaltres feiem de menudes, així que hui tots i totes juntes hem dinat a l’escola. Mestres, xiquets i xiquetes, hem cantat la cançó de la cassoleta que a Albaida és:
Jo tinc una cassoleta
tota pleneta d’arròs,
que me l’ha comprat ma mare
per anar a dinar el dijous.
Que pare un cotxe, que vull pujar
que estic cansada de passejar
si ve el meu amo i mos veu ací
totes les culpes, seran pa mi.
__________
I a Aielo de Malfertit:
Ja vinguem de berenar,
ens hem menjat la cassoleta
ens hem begut tot el suc
i hem jugat a la replaceta.
ENCARNA PALMÍ
Ha estat tot molt bé, sols ens ha faltat el sol però al mes de febrer...
ResponEliminaM'encanta quan cantem la cançó,em dic: si ells i elles l'aprenen de segur q els-les seues filles també.També m'agrada molt quan els dic que li la canten a la iaia o a la mare que de segur que la sap, i sempre tornen molt satisfetes diguent-me que si. Després moltes mares pregunten per alguna part de la cançó que no recorden, l'han oblidada: fa tant de temps!.
M'il.lusiona pensar que gràcies als nostres xiquets i xiquetes, aquesta tradició d'alguns pobles de la vall continuarà viva molt de temps.
Marian Llàcer
Tens tota la raó!
ResponEliminaIntentar mantindre les tradicions dels nostres pobles ajuda a que no queden el l'oblit dels més majors, i damunt ens permeten adaptar-les al nostres treball diari a l'aula, per a planificar activitats molt més significatives per als nostres xiquets i xiquetes.
Encarna
Quin escrit més apanyat, xe! I d'això en dic jo agilitat periodística! Encara no he acabat de pair l'arròs i ja n'heu penjat un escrit al bloc. A veure si n'aprenc i actualitze el bloc amb fets i notícies del moment!
ResponEliminaEnhorabona!
Didac
Que no coneixes a estes mestres Dídac? quan es proposen alguna cosa la fan i quant més aviat millor. M'ha agradat molt que elles seguiren amb la cassoleta perquè amb eixes activitats els xiquets d'infantil aprenen tradicions, que de vegades,siga per la feina dels pares o siga perquè ens oblidem a casa del dia que és,no les ensenyem.Gracies.
ResponElimina