L’inici del curs va estar marcat per l’incendi a les nostres serres. En aquell moment, no sabíem que aquest fet ens marcaria el planejament d’una activitat com la de hui. Encara que ha passat el temps, les seues conseqüències són ben paleses: unes serres grisenques, per tant cal transmetre als nostres alumnes la necessitat de repoblar la natura. L’edat ens limita -xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys- aleshores que millor que col·laborar d’una forma simbòlica al nou parc del costat de l’escola? - la realitat natural més propera a nosaltres.
Cada mestra a l’assemblea els ha explicat la importància de l’activitat, tot allò innovador els motiva, els inquieta i durant tot el pati han estat observant el lloc concret on anaven a plantar els arbres, esperant el moment d’agafar les eines i....Mans a l’obra!!!. Primer de tot hem fet els clots amb un poc més de profunditat que el test que tenien els arbres, per a facilitar el seu arrelament. Hem col·locat la nostra particular placa en la qual es pot llegir: “Aquest arbre creixerà amb nosaltres”, i el nom de cada xiqueta i xiquet de la classe. Finalment amb les arruixadores de l’hort hem regat les noves plantes.
Per a les mestres d’Infantil, l’escola ha d’estar oberta al seu poble, per tant la millor manera d’arrelar els xiquets i xiquetes a la seu terra es fent-los partícips d’allò que els envolta, segur que en aquestos dies escoltarem: -Iaia veus eixe arbre? és el de la meu classe-, o -Anem al parc a veure si l’arbre ja ha crescut-.... I esperem que d’ací molts anys, quan tornen a anar al parc el comentari siga:
-Veus? quan jo tenia els teus anys, la meua classe vam plantar aquest arbre i ha crescut amb mi, mira com de gran s’ha fet! Quins records!!!-.
Enhorabona per aquest projecte que aneu a realitzar!, Una molt bona idea!!.
ResponEliminaBesetsss Cris
La idea és genial, als xiquets es va faltar l'aire per a mostrar-nos el que havien fet i ens van explicar que l'arbret es faria gran com ells.
ResponEliminaEsperem que ningú faça malbé aquest projecte que esteu realitzant perquè en aquest poble...
Bravo!
ResponEliminaUn escrit senzill i emotiu, tant com l'experiència. Enhorabona de nou! I ja en van... Que no se us acaben les idees ni les ganes de fer coses!
Didac
Enhorabona.
ResponEliminaTot el que siga educar als xiquets i xiquetes amb el respecte per la natura és positiu.
Ójala haguera tingut eixa educació l'infeliç que va provocar l'incendi.
__ Vicent Esplugues.
Sóc una seguidora del bloc.
ResponEliminaM'agraden molt les iniciatives que porteu a terme, ja que gràcies a aquestes l'alumnat viu una gran quantitat d'experiències enriquidores que sense la vostra tasca no serien possibles.
A més, amb aquest bloc doneu a conéixer les vostres idees a altres mestres i permeteu que siguen, si cap, més profitoses.
MªJosé Vañó