Quina sort hem  tingut! A Ontinyent feien teatre, actuava “Bambalina” amb l’obra “El Geperut de Notre Dame”. Actuaran i cantaran en valencià!

Hem eixit d’escola i ens està esperant Pepe amb el bus. Ha tingut un detall molt bonic amb nosaltres: ens feia molta il·lusió pujar al microbús. Isabel també ve, així que de segur estarem més còmodes.

Nervis per a entrar al teatre i com som els més menuts ens diuen que ens posem davant de tot! Quin teatre més bonic! Van aposentant-se els majors de l’escola per ordre d’edat i quan ja estem tots i totes i amb una puntualitat de campanar de Notre Dame comença l’espectacle.

Que bé ho vegem tot! I ho escoltem!. Ens ha passat molt ràpid. I encara amb la boca oberta preguntem a la mestra: és de veritat? I això que dies abans havíem parlat de l’obra a classe i visualitzat uns dibuixos que Maria (la mare de Marc) ens havia passat.

          

 

          

Nosaltres portem dos cursos actuant, dramatitzant (hem cantat i ballat) però no hem caigut que ells i elles estan fent el mateix. Açò dona per a raonar molt els propers dies a l’escola.

Ha estat la millor manera de celebrar el dia 21 de febrer, dia de "La Llengua Materna".


*Felicitats Àngela

Qui té un amic...

Des de que va entrar Rialletes a la nostra aula ja res ha estat com abans. Hi ha com una llenguatge nou a l’aula, de cop diguem una paraula i tots i totes sabem que ens volem dir i ens entra la risa: papa, papa! Ja vienen los pastores...

Hem fet les carnestoltes. Hem dinat cassoleta que les mares i pares ens van preparar. Ara ens tocava pensar un poc en ells i elles. L’activitat consistia en dir que és el que més m’agrada de ma mare i de mon pare. Hi havia qui de seguida ho sabia i altres que es va costar un poc més. Jo ho anotava. Vaig preparar uns cors que eixien d’un sobre i mans a l’obra: els pintàrem per a després escriure dins.

Els vam dedicar, un per al pare i altre per a la mare: sempre em fas riure, eres la que millor guisa, eres el més net, el millor malabarista, m’agrada que m’agarres al bracet, sempre estas content, eres la millor ballarina, m’agraden els teus besets, eres el que millor canta, saps els meus jocs preferits, eres el millor entrenador, m’agrada passejar amb tu... Com el dia 14 és el dia de l’amor i l’amistat van decidir regalar els nostres cors. De segur que estan a un lloc privilegiat de la casa.

Aquest dia també vam fer un dibuix del company que teníem sentat enfront. Havíem de posar una qualitat que ens agradara molt d’ell o d'ella. Com Àngela estava a l’hospital li vam fer una orla nostra de dibuixos per a que ens recorde estos dies a casa.

Aquesta setmana hem eixit de nou al periòdic Levante a la secció “Aula”. Dídac va escriure contant les nostres Carnestoltes. Les mestres d’infantil varem dir el tema però la idea no havia estat nostra si no de les nostres companyes - amigues d’infantil d’Atzeneta: qui té un amic té un tresor.

Per Carnaval tot s'hi val!



Un curs més el cicle d'infantil celebra junt a la resta del centre les "Carnestoltes" Com ja és tradició a classe ens realitzem la disfressa. Aquest any anem de pallassos: vestit, barret amb cabells, botons i els complements que portem de casa.

Recordem que demà dimarts dia 5 portarem unes ulleres, el dimecres dia 6 una corbata (a més de les ulleres) i el dijous dia 7 un nas que també pot ser pintat. El dia 7 per la vesprada ens posarem les manuals fetes a classe junt aquets complements i farem festa.

Picapedra, pintors, xinesos, girafes, rondalla d'Enric Valor, Sanchis Guarner, pallassos... Són les disfresses que curs darrere curs ininterrompudament hem anat confeccionant. Anirem penjant fotos d'altres anys però de moment,  un xicotet homenatge als xiquets i xiquetes de 6é, ells i elles van ser els primers i primeres de 3 anys d'aquesta escola. Mireu! Mireu quines caretes! Vos reconegueu?