dijous, 27 de gener del 2011

Un muntatge inoblidable


El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments... Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa especial: són aquells que, per diferents motius, ens han emocionat sobre manera. I el muntatge Nadala rebel que realitzàrem durant el darrer Festival de Nadal de l’escola, és un d’aquest passatges inoblidables que he tingut la sort de poder viure.

Les festes de Nadal ja queden ben lluny però l’eco d’aquella experiència encara ressona vivament a la meua memòria. Fou una experiència intensíssima i d’allò més gratificant: l’aparició de la idea, mentre intentava idear un gag nadalenc on hi intervingueren les imatges; la dificultat de començar a escriure un guió tant complex; l’ocurrència de generar un espai de confluència entre les imatges i la realitat; la idea d’entrar Pau i jo a les imatges per enxampar els alumnes, que apareixen a l’escenari tot fugint de nosaltres dos; l’aparició estel·lar de Jesús; la cara de no entendre res dels alumnes quan escoltaren per primera vegada la història; els primers assajos, que sempre generen molts dubtes; les primeres proves d’imatge, ja davant la càmera; la gran pensada de parlar amb el meu amic Roger per a que vingués a rodar el curt; els seus providencials consells; la col·laboració de Juanjo, que féu els focus per il·luminar el curt; el dia del rodatge al menjador de l’escola, convertit en un plató de cinema; els nervis de l’actuació; l’excel·lent treball dramàtic dels i les alumnes de 6è; l’èxit de les gravacions; Roger i jo eixint de l’escola a les dues de la matinada després d’analitzar tots els vídeos; Pau i jo assajant dia i nit per quadrar l’actuació en directe; els assajos a l’Antic Institut; la participació de Marian en els efectes especials; la perfecta posada en escena el dia del Festival; la intervenció puntual i precisa de Jose Fernando; les cares de perplexitat i admiració del públic... Són els fragments, la seqüència d'un esforç i treball ingents que, indiscutiblement, pagaren la pena. Sobretot, per l’inesborrable i càlid record que aquesta experiència va gravar per sempre més a la nostra memòria.

Didac Botella i Mestres

dissabte, 22 de gener del 2011

"La bleda feliç"

Si eres d’Albaida saps que tot ha de tindre nom, qualsevol construcció al poble prompte estarà batejada.
El nostre hort ja fa temps que està en funcionament: sols calia posar-li un nom  per a que no fos un hort qualsevol. Aquest divendres mentre els festers del nostre barri plantaven la foguera a S.Antoni, nosaltres obríem la placa amb el nom del nostre hort: “La bleda feliç”. Un xiquet o xiqueta de cada curs junt a Vicent (que ens va fer la placa) i Cristina (que és la que coordina el treball de l’hort) van llevar la tela que ens separava de vore que aquella il.lusió en la que havíem començat el curs ja era tota una realitat.
Vam elegir el dia S. Antoni per que és una festa molt vinculada al barri i a la gent de la nostra escola: aquets dies són els més gelats de l’hivern, tot ens convida a quedar-se a casa, però eixim al carrer a buscar el calor de la foguera , menjar al voltant del foc amb els veïns i veïnes a xarrar, a fer quatre rialles i dos partides de truc…
Sant Antoni és el patró dels animals domèstics. La tradició* conta que quan estava a Barcelona li s’apropà una porqueta amb cara de pena que duia un gorrinet a la boca que no podia caminar. El deixà als peus del Sant qui procedí a beneir-lo i es convertí en un porquet normal i espavilat. La truja agraïda no abandonà mai més al Sant, fins el punt que ell morí abans i ella l’arribà a enterrar i tot.
El porc que acompanya a S.Antoni, realment ha de ser una femella, el motiu del canvi  té a vore amb el privilegi que tenien els porc mascles : podíen anar solts pel carrer, entraven en masies i menjaven allò que volien... D’ahí la dita: “Voltar més que els porcs de sant Antoni”.

Marian Llàcer Pla

*Emili Casademont i Comas "La truja de sant Antoni". diaridegirona.cat.

dissabte, 8 de gener del 2011

L'amic arbre.

L’escola està oberta des d’ahir. Quines ganes teníem de vore’ns i quantes coses que contar-se. Anem a començar un nou trismestre amb molts projectes. El primer que vam fer és llevar del corredor la decoració de Nadal que tant ens havía costat. L’arbre fet en bricks anava a ser transplantat on li tocava: al contenidor groc.
Algunes de nosaltres tenim un arbre a casa, si és de plàstic ja toca guardar-lo, però i si és natural?. Hem de saber que aquesta no és una tradició típica dels nostres pobles: ve de països  nòrdics. Escollien l'avet més gran i sense tallar-lo l'engalanaven i penjaven regals com a significat de pau i de reconeixement al propi arbre, ja que era i és fonamental en la subsistència de la comunitat.
El dia 31 de gener és el dia de l’arbre. Fa poc que les nostres serres han patit molt, sols cal mirar cap a “La Font del  Patge” quan anem pels carrers d’Albaida. Heu pensat alguna vegada que en tots els arbres naturals de Nadal podríem fer un bosc?.

Marian Llàcer