dimarts, 1 de febrer del 2011

A últims de gener...


No sé qui tenia més ganes si els xiquets i xiquetes d’infantil o les mestres. Aquest matí  pareixia que l’oratge ens havia donat una treva, no feia tan de fred com els dies passats i hem eixit al pati. Al cap d’una estona els xiquets i xiquetes de quatre anys s’han posat a cridar, i com no, de seguida hem acudit Encarna i jo: hi havien ous.
Ja tot ha segut una festa, els i les de cinc ja veteranes han acudit de seguida, els i les de tres anys no sabien exactamente que passava i ens miraven a les demés  bocabadats: hem cridat a Cris que ha vingut en la càmera. De seguida tots volien entrar a pels ous, però hem pensat que com quasi totes ja ho havíem viscut, aquesta primera vegada tenia que ser per als xiquets i xiquetes de tres anys . No els feia massa gràcia en un principi entrar dins de la caseta però Sergio que és molt espavilat s’ha oferit: i que repagat estava!!
Demà ho parlarem a classe, hi han coses que no estan massa clares, de fet quan estavem arreplegant els ous Pau de quatre anys dia: no, no és del pollastre. El pollastre és massa major per a pondre ous. Ja no recorda que els pollastres no ponen i que la que és major per a pondre és Empar.
En ma casa també  ha segut noticia, jo tenia ganes de que açò passara i li ho he dit a ma mare que de seguida m’ha contestat: ja el vaig dir que les gallines de corral comencen a pondre a ùltims de gener o això dien les mares…

Marian Llàcer

dijous, 27 de gener del 2011

Un muntatge inoblidable


El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments... Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa especial: són aquells que, per diferents motius, ens han emocionat sobre manera. I el muntatge Nadala rebel que realitzàrem durant el darrer Festival de Nadal de l’escola, és un d’aquest passatges inoblidables que he tingut la sort de poder viure.

Les festes de Nadal ja queden ben lluny però l’eco d’aquella experiència encara ressona vivament a la meua memòria. Fou una experiència intensíssima i d’allò més gratificant: l’aparició de la idea, mentre intentava idear un gag nadalenc on hi intervingueren les imatges; la dificultat de començar a escriure un guió tant complex; l’ocurrència de generar un espai de confluència entre les imatges i la realitat; la idea d’entrar Pau i jo a les imatges per enxampar els alumnes, que apareixen a l’escenari tot fugint de nosaltres dos; l’aparició estel·lar de Jesús; la cara de no entendre res dels alumnes quan escoltaren per primera vegada la història; els primers assajos, que sempre generen molts dubtes; les primeres proves d’imatge, ja davant la càmera; la gran pensada de parlar amb el meu amic Roger per a que vingués a rodar el curt; els seus providencials consells; la col·laboració de Juanjo, que féu els focus per il·luminar el curt; el dia del rodatge al menjador de l’escola, convertit en un plató de cinema; els nervis de l’actuació; l’excel·lent treball dramàtic dels i les alumnes de 6è; l’èxit de les gravacions; Roger i jo eixint de l’escola a les dues de la matinada després d’analitzar tots els vídeos; Pau i jo assajant dia i nit per quadrar l’actuació en directe; els assajos a l’Antic Institut; la participació de Marian en els efectes especials; la perfecta posada en escena el dia del Festival; la intervenció puntual i precisa de Jose Fernando; les cares de perplexitat i admiració del públic... Són els fragments, la seqüència d'un esforç i treball ingents que, indiscutiblement, pagaren la pena. Sobretot, per l’inesborrable i càlid record que aquesta experiència va gravar per sempre més a la nostra memòria.

Didac Botella i Mestres

dissabte, 22 de gener del 2011

"La bleda feliç"

Si eres d’Albaida saps que tot ha de tindre nom, qualsevol construcció al poble prompte estarà batejada.
El nostre hort ja fa temps que està en funcionament: sols calia posar-li un nom  per a que no fos un hort qualsevol. Aquest divendres mentre els festers del nostre barri plantaven la foguera a S.Antoni, nosaltres obríem la placa amb el nom del nostre hort: “La bleda feliç”. Un xiquet o xiqueta de cada curs junt a Vicent (que ens va fer la placa) i Cristina (que és la que coordina el treball de l’hort) van llevar la tela que ens separava de vore que aquella il.lusió en la que havíem començat el curs ja era tota una realitat.
Vam elegir el dia S. Antoni per que és una festa molt vinculada al barri i a la gent de la nostra escola: aquets dies són els més gelats de l’hivern, tot ens convida a quedar-se a casa, però eixim al carrer a buscar el calor de la foguera , menjar al voltant del foc amb els veïns i veïnes a xarrar, a fer quatre rialles i dos partides de truc…
Sant Antoni és el patró dels animals domèstics. La tradició* conta que quan estava a Barcelona li s’apropà una porqueta amb cara de pena que duia un gorrinet a la boca que no podia caminar. El deixà als peus del Sant qui procedí a beneir-lo i es convertí en un porquet normal i espavilat. La truja agraïda no abandonà mai més al Sant, fins el punt que ell morí abans i ella l’arribà a enterrar i tot.
El porc que acompanya a S.Antoni, realment ha de ser una femella, el motiu del canvi  té a vore amb el privilegi que tenien els porc mascles : podíen anar solts pel carrer, entraven en masies i menjaven allò que volien... D’ahí la dita: “Voltar més que els porcs de sant Antoni”.

Marian Llàcer Pla

*Emili Casademont i Comas "La truja de sant Antoni". diaridegirona.cat.

dissabte, 8 de gener del 2011

L'amic arbre.

L’escola està oberta des d’ahir. Quines ganes teníem de vore’ns i quantes coses que contar-se. Anem a començar un nou trismestre amb molts projectes. El primer que vam fer és llevar del corredor la decoració de Nadal que tant ens havía costat. L’arbre fet en bricks anava a ser transplantat on li tocava: al contenidor groc.
Algunes de nosaltres tenim un arbre a casa, si és de plàstic ja toca guardar-lo, però i si és natural?. Hem de saber que aquesta no és una tradició típica dels nostres pobles: ve de països  nòrdics. Escollien l'avet més gran i sense tallar-lo l'engalanaven i penjaven regals com a significat de pau i de reconeixement al propi arbre, ja que era i és fonamental en la subsistència de la comunitat.
El dia 31 de gener és el dia de l’arbre. Fa poc que les nostres serres han patit molt, sols cal mirar cap a “La Font del  Patge” quan anem pels carrers d’Albaida. Heu pensat alguna vegada que en tots els arbres naturals de Nadal podríem fer un bosc?.

Marian Llàcer

dijous, 23 de desembre del 2010

Per Nadal, cada ovella al seu corral

L’ escola és tancada
hi ha llum al carrer
la família
saluda al carter.

Que tinga un bon dia
que hui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?.

Li done una carta
de la seua filla Mar
que des de l’escola
li diu: Bon Nadal!!
Bofill, F; Puig,A; Serrat,F.
-Aquest poema l’hem personalitzat i l’hem enviat a casa de cada xiquet i xiqueta d’infantil per a felicitar el Nadal a totes les families d’educació infantil del Covalta.-

Ahir va ser una vesprada molt especial, acabàvem la setmana d’activitats de Nadal cantant  i recitant.
A les 15’00 hores estàvem al saló d’actes de l’institut vell tots i totes vestides de pastoretes per a cantar. El saló estava molt ple, hi havia gent per tots els costats i no en cabien més: mares, pares, iaios, iaies...estaven tots i totes, més que una festa d'escola, era la festa del barri!! Estàvem un poc nervioses però  ho vam fer d’allò més bé. Que podem fer si som uns-unes artistes?
Després actuaren els nostres companys i companyes de primària, Pau (el seu mestre de música) es ha ensenyat unes nadales molt xules. Ja fa uns Nadals que la gent espera fins al final i és que els majors de l’escola (els-les de 6é) sempre ens fan alguna de les seues.
Ahir ens esperava una sorpresa: ens havien dit que estaven en una final d’un concurs i que per això veuríem l’actuació en una pel·lícula, però en les imatges que ens mostrava el projector es van declarar en rebel·lia i ens deien que no cantàvem, que estaven farts: tots els anys igual. Pau i Dídac no sabien com eixir d’aquesta i allí estaven discutint cara la pantalla i de cop decideixen anar a la pel·lícula i quan entren dins de la pel·li desapareixen els xiquets i apareixen els mestres ... Difícil d’explicar, però va ser una passada i en poder farem un enllaç per a que tots i totes pugam gaudir de nou o per primera vegada d’aquesta actuació.
Gràcies Dídac una vegada més has fet que el festival de Nadal del Covalta siga totalment diferent al de la resta d’escoles.


       Marian

divendres, 17 de desembre del 2010

Tirisiti...Tirisiti


En arribar Desebre, una màgia desperta entre nosaltres, al pensar que el Nadal és prop. Carrers plens de llums, adornades balconades,  reunions amb la família, nadales… En definitiva, un fum de tradicions que ens omplin de felicitat any rere any.
I des de l’escola… Una gran feina per a totes les mestres, per poder transmetre als nostres alumnes eixa il·lusió del Nadal.
                        Una activitat arrelada al cicle d’infantil, és la visita al Betlem de Tirisiti: un teatre de titella de peu i vareta, on es barregen elements tradicionals i religiosos, com el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis de l’Orient, amb elements populars i característics d’Alcoi, com l’entrada de moros i cristians.
I com no, aquest any, no podíem fallar. Ben abrigats i abrigades i amb les motxilles a l’esquena, el dijous 16 de desembre, prenguérem rumb cap a Alcoi per visitar Tiristi de nou. I, bocabadats i bocabadades, esperàrem que s’obrira el teló.
“Des de molt antic i dins d'aquestes veïnes terres de la Mariola…”. Amb aquestes paraules la narradora donava inici a la representació i, tot seguit  l’aparició dels personatges: Tirisiti continua clavant-se amb tots i fent de les seues; Tereseta no el deixa en pau i continua fent-li passades; els moros i cristians girant l’esquadra a la ciutat d’Alcoi; la família sagrada fugint i amagant-se allà on poden....
Un cop acabada la fantàstica funció, pujàrem a l’autobús ben satisfets i satisfetes i amb el caramel a la boca, desitjant de tornar el curs que ve.
En fi, una divertida i tradicional representació amb mes de 100 anys d’història que ens ha fet gaudir i riure a grans i menuts.
BON NADAL A TOTS I A TOTES!!
Àgueda

divendres, 10 de desembre del 2010

Ja ve Nadal!!!

Mireu que xulo s'ha quedat l'arbre que hem fet entre tots i totes les xiquetes d'infantil.
Ja tenim el corredor decorat i, a més a més, aquest dilluns la ràdio de l'escola ens rebra amb música de Nadal. I  mireu, mireu que ens tenen preparat les mestres!:
El dijous dia 16  anirem d'excursió al Betlem del "Tirisiti": aquestes representacions es celebren a Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella.
El divendres dia 17, farem una gran festa per això anirem a escola ben mudats, esmorzarem i ballarem a càrrec de la disco-mòbil "fentotjas".
El dilluns dia 20, anirem a Correus per a tirar una carta sorpresa... Per a qui serà?
El dimarts dia 21 cantarem als-les nostres majors... T'agradaria que el cantarem?
El dimecres dia 22  per a finalitzar la setmana de Nadal i rebre les merescudes vacances, pel matí acudirem a escola vestits de pastorets i pastoretes. L'AMPA ens convidarà a esmorzar mona i xocolate, després esperem la visita del patge reial.
Per la vesprada acudirem a l'institut a les 15'00 hores, anirem al saló d'actes i actuarem durant tota la vesprada... Ja sabeu... Voleu vore'ns?... Vos esperem!!!

Marian