Si eres d’Albaida saps que tot ha de tindre nom, qualsevol construcció al poble prompte estarà batejada.
El nostre hort ja fa temps que està en funcionament: sols calia posar-li un nom per a que no fos un hort qualsevol. Aquest divendres mentre els festers del nostre barri plantaven la foguera a S.Antoni, nosaltres obríem la placa amb el nom del nostre hort: “La bleda feliç”. Un xiquet o xiqueta de cada curs junt a Vicent (que ens va fer la placa) i Cristina (que és la que coordina el treball de l’hort) van llevar la tela que ens separava de vore que aquella il.lusió en la que havíem començat el curs ja era tota una realitat.
Vam elegir el dia S. Antoni per que és una festa molt vinculada al barri i a la gent de la nostra escola: aquets dies són els més gelats de l’hivern, tot ens convida a quedar-se a casa, però eixim al carrer a buscar el calor de la foguera , menjar al voltant del foc amb els veïns i veïnes a xarrar, a fer quatre rialles i dos partides de truc…
Sant Antoni és el patró dels animals domèstics. La tradició* conta que quan estava a Barcelona li s’apropà una porqueta amb cara de pena que duia un gorrinet a la boca que no podia caminar. El deixà als peus del Sant qui procedí a beneir-lo i es convertí en un porquet normal i espavilat. La truja agraïda no abandonà mai més al Sant, fins el punt que ell morí abans i ella l’arribà a enterrar i tot.
El porc que acompanya a S.Antoni, realment ha de ser una femella, el motiu del canvi té a vore amb el privilegi que tenien els porc mascles : podíen anar solts pel carrer, entraven en masies i menjaven allò que volien... D’ahí la dita: “Voltar més que els porcs de sant Antoni”.
Marian Llàcer Pla
*Emili Casademont i Comas "La truja de sant Antoni". diaridegirona.cat.
La veritat que des que va sorgir el projecte de les gallines anem fent cada vegada més i més coses (la donació de Willy, l'ampliació del galliner, l'hort, la espantaocells, el cartell...)i se'ns està quedant un racó al pati d'allò més particular!
ResponEliminaLlàstima que no puguem dir el mateix de la nostra escola, que està igual que el dia que vam arribar a treballar fa ja uns quants anys, el mateix mini-espai i els mateixos materials, res canvia tot segueix igual...
Encarna
Tot un esdeveniment en un barri i una escola com la nostra! L'hort ja funcionava però com bé has dit li mancava el nom i el cartell "per no ser un hort qualsevol". Això era exactament el que havies d'escriure.
ResponEliminaEnhorabona a totes!
Didac
Encarna,ens fa l'efecte que tot segueix igual, que per a fer qualsevol cosa anem contracorrent,que ens falten recursos i sobretot espai, però saps que? tenim el més important IDEES i sobretot ganes de posar-les en pràctica i el millor de tot, que ho fem i a més en equip. Espere que ens dure molt de temps aquesta il.lusió.
ResponEliminaMarian
Què li ha passat a Pepa????
ResponElimina