No sé qui tenia més ganes si els xiquets i xiquetes d’infantil o les mestres. Aquest matí pareixia que l’oratge ens havia donat una treva, no feia tan de fred com els dies passats i hem eixit al pati. Al cap d’una estona els xiquets i xiquetes de quatre anys s’han posat a cridar, i com no, de seguida hem acudit Encarna i jo: hi havien ous.
Ja tot ha segut una festa, els i les de cinc ja veteranes han acudit de seguida, els i les de tres anys no sabien exactamente que passava i ens miraven a les demés bocabadats: hem cridat a Cris que ha vingut en la càmera. De seguida tots volien entrar a pels ous, però hem pensat que com quasi totes ja ho havíem viscut, aquesta primera vegada tenia que ser per als xiquets i xiquetes de tres anys . No els feia massa gràcia en un principi entrar dins de la caseta però Sergio que és molt espavilat s’ha oferit: i que repagat estava!!
Demà ho parlarem a classe, hi han coses que no estan massa clares, de fet quan estavem arreplegant els ous Pau de quatre anys dia: no, no és del pollastre. El pollastre és massa major per a pondre ous. Ja no recorda que els pollastres no ponen i que la que és major per a pondre és Empar.
En ma casa també ha segut noticia, jo tenia ganes de que açò passara i li ho he dit a ma mare que de seguida m’ha contestat: ja el vaig dir que les gallines de corral comencen a pondre a ùltims de gener o això dien les mares…
Marian Llàcer
Ai xiquetes! sembla extrany que coses que, aparentment, són tan simples, com són les gallines i els ous, avui hagen suposat tanta il·lusió i tant de rebombori de pati d'infantil; fins i tot alguns mestres de primària han vingut per vore què passava.
ResponEliminaEls sentiments d'alegria que ha provocat hui la sorpresa de les gallines en els xiquets i en els majors no té preu.
Encarna
Que dir de la cara de Sergio!
ResponEliminaEixe somriure el delata és l’alegria de veure, de viure l’experiència, el premi a l’espera, la gratificació a la constància d’anar aviar tots els dies a les gallines, la màgia del moment més esperat... ara les xiquetes i xiquets d’infantil eixiran al patí amb la mirada fixa al galliner. Tot un encert amb aquesta aventura!
Un escrit molt emotiu al igual que el dia de hui.
Cris