Llei de vida

Per a recordar als i a les que ja no estan en nosaltres tenim el dia de Tots Sants. Època en la que pareix que tot mor: El dia, la calor i l’any. La mort és un fet natural i amb eixa naturalitat hem de parlar d’ella. Recorde a classe de naturals quan ens feien estudiar: Los seres vivos nacen, crecen, se reproducen i mueren. Nosaltres ho apreníem sense pensar massa el que deiem però ahí estava la mort com un fet normal: igual que nasquem-morim.

És llei de vida: nàixer, créixer i morir.

Hui és un dia en que la majoria de la població d’Albaida i dels voltants continuem visitant els cementeris. Allí a banda dels-les nostres que ja no hi són entre nosaltres, també vegem a familiars que han acudit amb el mateix objectiu. Ens mudem (símbol de respecte): visitem gent que fa molt no vegem. És molt clàssic recordar coses de quan érem menuts: Te’n recordes eixe dia en casa la iaia que...Mentre recordem les persones estan ahí, en el nostre pensament i en el dels nostres i saben i sabem que és símbol de que encara que no estan físicament, psíquicament si. Formen part de la nostra història, de la nostra existència i és una forma d’agrair-los i de mostrar-los el resultat del seu voler.

Parlant de tradició, li preguntava a ma mare quines coses feien de xicotetes, o què recordava ella de tradicional en aquets dies. Em contava que el dia de les ànimes (el dia 2) sa mare sempre deia de bon matí: Hui feu els llits prompte que tenim visita! (la gent major diu que eixe dia les animetes tornen a les cases on van viure). També que eixos dies el dolç que menjaven després de dinar eren les fogasses que les mateixes mares feien: Uns dies abans preparaven la pasta, nous, panses, i ametles; Després les coïen al forn. Com no! Era obligatori anar a l’església. També donar llum als seus difunts, per això sempre tenien ciris encesos.

Ahir matí quan parlàvem a l’assemblea i vaig preguntar: Demà que celebrem? I em van contestar: Halloween. Jo els-les vaig dir que hui era el dia de Tot Sants, anem als cementeris i vegem als que ja no hi són i també a gent que fa que no trobem. Hi ha moltes flors amb molts de colors. Mengem fogasses. Passegem amb els i les nostres. I també podem anar a la Fira de Cocentaina!.

Sé que Halloween és un fenomen que no es pot parar fruit de la influència nord-americana. Ahir vesprada l’avinguda “La Fira” estava plena de bruixetes, carabasses, calaveretes i altres. Sé que Halloween està cada vegada més integrada en la nostra societat per això nosaltres hem de fer un esforç per a no pedre les nostres tradicions.

Marian Llàcer Pla