divendres, 18 de maig del 2012

Sanchis Guarner


Sabeu que aquest any Sanchis Guarner ha format part de la vida de les nostres aules i clar, li cal una festa d'acomiadament com cal. Vos esperem aquest dilluns 21 de maig a les 19'00 hores al museu de titelles!
Hem aprés molt de la Vall d'Albaida: el dilluns intentarem mostrar un poc del que sabem perque vosaltres (mares i pares) de segur que ja ens n'heu adonat. A la primera part vos farem una xicoteta explicació de qui era S. Guarner, perquè som Vall i recitarem dites i cantarem cançons d'ací. A la segona part visionarem una pel·lícula del que ha estat una rutina diària durant aquest curs.

Què heu de portar a la festa?
1.- Un gran somriure.
2.- Moltes ganes d'escoltar.
3.- Els braços relaxats perquè no podreu parar d'aplaudir.
4.- El vostre company de seient es dirà silenci (som xicotetes i xicotetes i la nostra veu no és massa forta).

VOS ESPEREM!

Cicle d'Infantil

diumenge, 6 de maig del 2012

Vine-te'n!

Campanes.
Més campanes. Que son! És l’entrada a escola? Ai, no, no canten! Sols són campanes. És el campanar d’ací. Ah, ja sé, les festes del Roser! Més campanes. Que son!.... Hui és “El dia de la mare”.
Ai la mare! Quan tenim, o quan ens sorprenem, o quan s’ alegrem ,o ens passa alguna coseta, o volem molestar, sempre s’ en recordem de la mare: de la pròpia o de la dels demés. Les mares (i els pare també, però hui toca a elles) compleixen un paper molt important dins del desenvolupament dels xiquets i xiquetes.
El títol també es dona a dones que compleixen el paper sense estar emparentades biològicament, es pot referir a persones que se les identifica amb l’estereotip de mare: persona que cobreix les necessitats. Estan les necessitats primàries, que són les fisiològiques. Una vegada satisfetes les primàries sorgeixen les secundaries, que encara que són segones no són menys importants. Són les originades per la societat: autoafirmació, sentir-se acceptat i estimat, formar part d’un grup, desenvolupar les capacitats, saber, conèixer, autorealitzar-se... Per això l’escola és com una mare, com la nostra família. De majors als pobles tan fàcil és que el pregunten: I tu de qui eres? Com que el diguen: i tu a quina escola anaves?

 Ara teniu l’oportunitat de formar part de la nostra família, de la nostra mare. Demà dia 7 de maig i fins al 16 comença el procés de matriculació. En som molts i moltes i noves que en vindran!. A l’escola Covalta hem tingut des de sempre clares quines són les necessitats que hem de cobrir per als nostres: tant pares-mares com xiquets i xiquetes. Per això proposem:  
- Escola matinera i vespertina: els xiquets i xiquetes que ho necessiten estan atesos des de les 8.30 del matí fins les 6 de lavesprada.  
–Tenim menjador escolar, no massificat i adaptat per als-les més menudes.              
– A Infantil, treballem per projectes, sense libres de text, oferint un aprenentatge significatiu i constructiu,relacionat amb l’entorn més pròxim: el dels nostres xiquets i xiquetes. Tenim hort i galliner. Fem informàtica, teatre, música i educació física. Fem tallers de cuina, art i ciències. Treballem de forma globalitzada:lectoescriptura a partir de centres d’interès i la matemàtica amb els números significatius de la rutina diària. Els materials estan elaborats per les mestres.
Mares que eren alumnes del Covalta.




Com les mares:
"NO SOLS ENSENYEM OBJECTIUS ENSENYEM VIDA!"
Feliç dia MARE!
Marian Llàcer Pla      




dimecres, 25 d’abril del 2012

A passar-ho bé!

Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta, que és?.


En una època en la que les noves tecnologies ho invadeixen tot: tablets, llibres electrònics, iphones…Hem pensat que era necessari homenatjar  al “Senyor Llibre”. Des de l’escola vam voler  fer aquest dilluns passat la nostra minifira del llibre. Per la vesprada vam fer tallers de poesia. Els xiquets i xiquetes d’infantil recitaven en xicotets grups una poesia a tots i totes els-les que volien escoltar-la. De regal s’enduien la poesia escrita. Si passaves per tots els tallers   aconseguies tindre totes les pàgines i en acabar la fira enquadernant-te’l . També hi havia una paradeta on a més podies  donar un cop d’ull a alguns dels  llibres que les mestres creguem més interessants per a els-les xiquetes d’infantil.
Va estar una vesprada de festa. L’escola es va omplir de ritme, de paraules boniques, de cares alegres que bocabadades miraven com els xiquets i xiquetes d’infantil  recitaven. Ens va visitar Josep (l'alcalde) i Lucia (regidora d’educació) a més de familiars i veïnat: tots tenen xiquets i xiquetes al Covalta. L’alcalde ens va regalar llibres d’artistes locals. El dia S. Jordi  va estar un dia molt emotiu per a la gent d’Albaida.  Majors i menuts varem fer un xicotet homenatge a aquest amic que no reny ni demana.
He tardat uns dies en penjar aquesta entrada per que esperava vore si per a la secció "AULA" del Levante resultava tan interessant l'activitat, com per a nosaltres havia segut. Pareix ser que si. Hui dia 25 d'Abril apareixíem al diari. Ha estat bé que fos en un dia en la que els valencians per tant de celebrar hem segut capaços de celebrar fins i tot una derrota com la de la "Batalla d'Almansa". Aquest any canviem, podem celebrar més coses a més d'aquella derrota, haver aparegut de nou al periòdic i no puc deixar d'anomenar la victòria en lliga de l'equip de basquet valencià Ros Casares. Si, si que no esteu assabentades? Serà perquè és basquet? O perquè és basquet femení? O perquè és basquet femení i valencià? Siga pel que siga ja sabeu: no deixem de celebrar!
Marian Llàcer Pla

dimarts, 17 d’abril del 2012

La familia és fer-se!

Quina gana teníem de  Pasqua!
La tradició catòlica marca que després de la setmana Santa venen els dies de Pasqua. Durant aquets dies independentment de les nostres creences tots i totes de segur que hem coincidit en al menys dos d’aquestes activitats: vacances, religió, costums i tradició. En qualsevol versant d’aquestes en tenim dos juntes. Siga la que siga com a bons valencians i valencianes segur que has estat al menys un dia en algun dels teus de: dinaret a la platja o caseta, una bona paella,  berenar amb mona, o pepitos, volar el catxerulo... La cosa està en vore i riure amb la gent que per feina i-o distancia normalment no ho fem.
La majoria de les mestres d’infantil aquestes pasqües hem coincidit al mateix destí, cadascuna per un motiu. El meu vore al meu germà i a la meua cunyada que estan a Irlanda. Han estat huit dies molt bons per a mi. Hem desconnectat físicament, ens feia falta després d’un trimestre llarg. Dic físicament perquè al cap d’una estona d’estar de xarreta la meua cunyada em diu: i Baia? On està?.
Abans d’anar-se’n ho teníem que tindre tot programat. Cristina havia quedat que els dies que jo no estava (que eren quasi tots) Juanjo donaria menjar a Wily, Pili i Mili. Baia estava en casa Pau la de 5 anys, ha passat allí unes bones vacances i ha tornat molt contenta. Dàtil i Misteri també han estat en altra Pau, la meua neboda que a més de canviar-li el nom a Dàtil (ella li deia Palmera), les feia fer carreres pel seu pati.
Els i les xiquetes aquest matí totes venien contant i amb moltes ganes de tornar a estar junts. Ens fa molta il·lusió vore com s’alegrem tant de vore’ns... I es que la família és ser, però també és fer-se!
Marian Llàcer Pla
PD: A la foto infantil al complet. Tania i Dani amb les tortugues. Baia en mi. Les gallines han estat tota l'estona a la teulada però en el moment que les hem donat l'esquena s'han tufat i s'han posat dins de sa casa. Per cert, i l'hort que bonic està? 

dilluns, 2 d’abril del 2012

Un poc de tot

Aquest cap de setmana tot el Covalta vam anar a Ontinyent a participar de la XXV trobada d’escoles en Valencià. Quina il·lusió fa vore’ns fora del nostre territori. Allí estàveu la majoria de vosaltres amb els pares-mares de la nostra escola que per a recolzar-nos també enguany han fet un taller molt divertit.
Hui, de bon matí hem anat a collir les faves. Quina preciositat! Estan molt bones per a menjar ja. Alguns i algunes de nosaltres hem estat valentes i s’hem atrevit a tastar-les crues. Altres no, però de segur que més d’una aquesta nit se les menja amb truita: hui les gallines tenien molts ous! Ja ens ho contareu.
El dimecres últim dia abans de la Pasqua, com és tradició esmorzarem  mona i xocolate. Per la vesprada si el temps ho permet farem jocs al pati. Nosaltres els-les d’infantil ja estem assajant amb Dídac jocs tradicionals com el mocadoret i la tella.
Infantil

dimecres, 21 de març del 2012

Dàtil i Misteri

Dimarts 20. Quina son! Aquest cap de setmana ha estat un poc més llarg. Entrem a classe, ens saludem i fem totes les rutines de l’estora. Tot pareix normal. Anem a començar la tasca d’equip quan Jordi R. diu: Eeeeeeeeeh! Mireu que hi ha dins aquesta caixa! Tots i totes anem assomar el cap i  vegem a dos tortugues! Jordi R. ho ha dit tant fort que de seguida han acudit els demés companys i companyes de cicle a vore que hi passa.
Els conte la història: a Dídac li agrada molt caminar pels camps i serres. Ha estat caminant per Elx, on viu son pare. De sobte mira una palmera i veu com uns dàtils molt grans es movien per la soca. S’apropa i que veu? No, no eren dàtils. Eren aquestes dues tortugues que algú-alguna havia deixa’t abandonades. De seguida va pensar en nosaltres: els xiquets i xiquetes d’infantil del Covalta de segur que tenen molta cura d’elles! Ens ho va dir a les mestres i...
Estem molt contents i contentes. La família del Covalta creix. Hui ja estan al pati. Les hem batejades pensant en el poble d’on venen: Elx. Era molt fàcil posar nom, aquest poble té moltes coses interessants. Dàtil i Misteri ja corren pel nostre hort. Baia està un poc gelosa, encara que no té queixa: ella està tot el dia en nosaltres dins de classe. Pili, Mili i Wily ni cas!
                Moment en el que Dàtil intenta fer fugina. Vol vore món!

Marian Llàcer Pla

dilluns, 12 de març del 2012

BAIA

Hola sóc Baia. Sóc de Montaverner però ara me n’he vingut a viure ací al Covalta. Hui he estat bastant nerviosa però contenta a la vegada. Tenia moltes ganes de vore-vos. 

Aquesta vesprada ha estat molt bé, jo des de dins vos mirava les caretes i com em parlàveu baixet per a que jo no m’assustara. Aquesta setmana la passaré a la classe de 5 anys, la que ve a la de 4 i a l’altra a la de 3 anys.
Sols dir-vos uns consellets per a que jo ho passe més bé:
-La gàbia ha d’estar en un lloc alt per a poder vore-la bé. On no em done la llum directa del sol.
-Dec d’estar tranquil·la, no em feu sorolls ni m’assusteu. Sòc molt sensible. Per a jugar em parlareu baixet i jo vos contestaré amb un so molt graciós que faig.
-Menge un grapadet de pinso al dia i també m’agraden molt les verdures.
-No bec llet, ni carn,ni ous,ni sucs, ni refrescos, ni creïlles, ni cebes, ni alls, ni conserves.
-M’agrada molt beure aigua. No em deixeu sense ella!
                                                                         

 BAIA