Quina gana teníem de Pasqua!
La tradició catòlica marca que després de la setmana Santa venen els dies de Pasqua. Durant aquets dies independentment de les nostres creences tots i totes de segur que hem coincidit en al menys dos d’aquestes activitats: vacances, religió, costums i tradició. En qualsevol versant d’aquestes en tenim dos juntes. Siga la que siga com a bons valencians i valencianes segur que has estat al menys un dia en algun dels teus de: dinaret a la platja o caseta, una bona paella, berenar amb mona, o pepitos, volar el catxerulo... La cosa està en vore i riure amb la gent que per feina i-o distancia normalment no ho fem.
La majoria de les mestres d’infantil aquestes pasqües hem coincidit al mateix destí, cadascuna per un motiu. El meu vore al meu germà i a la meua cunyada que estan a Irlanda. Han estat huit dies molt bons per a mi. Hem desconnectat físicament, ens feia falta després d’un trimestre llarg. Dic físicament perquè al cap d’una estona d’estar de xarreta la meua cunyada em diu: i Baia? On està?.
Abans d’anar-se’n ho teníem que tindre tot programat. Cristina havia quedat que els dies que jo no estava (que eren quasi tots) Juanjo donaria menjar a Wily, Pili i Mili. Baia estava en casa Pau la de 5 anys, ha passat allí unes bones vacances i ha tornat molt contenta. Dàtil i Misteri també han estat en altra Pau, la meua neboda que a més de canviar-li el nom a Dàtil (ella li deia Palmera), les feia fer carreres pel seu pati.
Els i les xiquetes aquest matí totes venien contant i amb moltes ganes de tornar a estar junts. Ens fa molta il·lusió vore com s’alegrem tant de vore’ns... I es que la família és ser, però també és fer-se!
Marian Llàcer Pla
PD: A la foto infantil al complet. Tania i Dani amb les tortugues. Baia en mi. Les gallines han estat tota l'estona a la teulada però en el moment que les hem donat l'esquena s'han tufat i s'han posat dins de sa casa. Per cert, i l'hort que bonic està?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada