dimecres, 25 d’abril del 2012

A passar-ho bé!

Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta, que és?.


En una època en la que les noves tecnologies ho invadeixen tot: tablets, llibres electrònics, iphones…Hem pensat que era necessari homenatjar  al “Senyor Llibre”. Des de l’escola vam voler  fer aquest dilluns passat la nostra minifira del llibre. Per la vesprada vam fer tallers de poesia. Els xiquets i xiquetes d’infantil recitaven en xicotets grups una poesia a tots i totes els-les que volien escoltar-la. De regal s’enduien la poesia escrita. Si passaves per tots els tallers   aconseguies tindre totes les pàgines i en acabar la fira enquadernant-te’l . També hi havia una paradeta on a més podies  donar un cop d’ull a alguns dels  llibres que les mestres creguem més interessants per a els-les xiquetes d’infantil.
Va estar una vesprada de festa. L’escola es va omplir de ritme, de paraules boniques, de cares alegres que bocabadades miraven com els xiquets i xiquetes d’infantil  recitaven. Ens va visitar Josep (l'alcalde) i Lucia (regidora d’educació) a més de familiars i veïnat: tots tenen xiquets i xiquetes al Covalta. L’alcalde ens va regalar llibres d’artistes locals. El dia S. Jordi  va estar un dia molt emotiu per a la gent d’Albaida.  Majors i menuts varem fer un xicotet homenatge a aquest amic que no reny ni demana.
He tardat uns dies en penjar aquesta entrada per que esperava vore si per a la secció "AULA" del Levante resultava tan interessant l'activitat, com per a nosaltres havia segut. Pareix ser que si. Hui dia 25 d'Abril apareixíem al diari. Ha estat bé que fos en un dia en la que els valencians per tant de celebrar hem segut capaços de celebrar fins i tot una derrota com la de la "Batalla d'Almansa". Aquest any canviem, podem celebrar més coses a més d'aquella derrota, haver aparegut de nou al periòdic i no puc deixar d'anomenar la victòria en lliga de l'equip de basquet valencià Ros Casares. Si, si que no esteu assabentades? Serà perquè és basquet? O perquè és basquet femení? O perquè és basquet femení i valencià? Siga pel que siga ja sabeu: no deixem de celebrar!
Marian Llàcer Pla

2 comentaris:

  1. Sou uns artisteeeeessssss!!!!!!!;-)

    ResponElimina
  2. Donava molta satisfacció vore com recitavem els nostres poetes i poetesses, i també vore la cara de goig que feia el públic.

    Encarna

    ResponElimina