dimarts, 17 d’abril del 2012

La familia és fer-se!

Quina gana teníem de  Pasqua!
La tradició catòlica marca que després de la setmana Santa venen els dies de Pasqua. Durant aquets dies independentment de les nostres creences tots i totes de segur que hem coincidit en al menys dos d’aquestes activitats: vacances, religió, costums i tradició. En qualsevol versant d’aquestes en tenim dos juntes. Siga la que siga com a bons valencians i valencianes segur que has estat al menys un dia en algun dels teus de: dinaret a la platja o caseta, una bona paella,  berenar amb mona, o pepitos, volar el catxerulo... La cosa està en vore i riure amb la gent que per feina i-o distancia normalment no ho fem.
La majoria de les mestres d’infantil aquestes pasqües hem coincidit al mateix destí, cadascuna per un motiu. El meu vore al meu germà i a la meua cunyada que estan a Irlanda. Han estat huit dies molt bons per a mi. Hem desconnectat físicament, ens feia falta després d’un trimestre llarg. Dic físicament perquè al cap d’una estona d’estar de xarreta la meua cunyada em diu: i Baia? On està?.
Abans d’anar-se’n ho teníem que tindre tot programat. Cristina havia quedat que els dies que jo no estava (que eren quasi tots) Juanjo donaria menjar a Wily, Pili i Mili. Baia estava en casa Pau la de 5 anys, ha passat allí unes bones vacances i ha tornat molt contenta. Dàtil i Misteri també han estat en altra Pau, la meua neboda que a més de canviar-li el nom a Dàtil (ella li deia Palmera), les feia fer carreres pel seu pati.
Els i les xiquetes aquest matí totes venien contant i amb moltes ganes de tornar a estar junts. Ens fa molta il·lusió vore com s’alegrem tant de vore’ns... I es que la família és ser, però també és fer-se!
Marian Llàcer Pla
PD: A la foto infantil al complet. Tania i Dani amb les tortugues. Baia en mi. Les gallines han estat tota l'estona a la teulada però en el moment que les hem donat l'esquena s'han tufat i s'han posat dins de sa casa. Per cert, i l'hort que bonic està? 

dilluns, 2 d’abril del 2012

Un poc de tot

Aquest cap de setmana tot el Covalta vam anar a Ontinyent a participar de la XXV trobada d’escoles en Valencià. Quina il·lusió fa vore’ns fora del nostre territori. Allí estàveu la majoria de vosaltres amb els pares-mares de la nostra escola que per a recolzar-nos també enguany han fet un taller molt divertit.
Hui, de bon matí hem anat a collir les faves. Quina preciositat! Estan molt bones per a menjar ja. Alguns i algunes de nosaltres hem estat valentes i s’hem atrevit a tastar-les crues. Altres no, però de segur que més d’una aquesta nit se les menja amb truita: hui les gallines tenien molts ous! Ja ens ho contareu.
El dimecres últim dia abans de la Pasqua, com és tradició esmorzarem  mona i xocolate. Per la vesprada si el temps ho permet farem jocs al pati. Nosaltres els-les d’infantil ja estem assajant amb Dídac jocs tradicionals com el mocadoret i la tella.
Infantil

dimecres, 21 de març del 2012

Dàtil i Misteri

Dimarts 20. Quina son! Aquest cap de setmana ha estat un poc més llarg. Entrem a classe, ens saludem i fem totes les rutines de l’estora. Tot pareix normal. Anem a començar la tasca d’equip quan Jordi R. diu: Eeeeeeeeeh! Mireu que hi ha dins aquesta caixa! Tots i totes anem assomar el cap i  vegem a dos tortugues! Jordi R. ho ha dit tant fort que de seguida han acudit els demés companys i companyes de cicle a vore que hi passa.
Els conte la història: a Dídac li agrada molt caminar pels camps i serres. Ha estat caminant per Elx, on viu son pare. De sobte mira una palmera i veu com uns dàtils molt grans es movien per la soca. S’apropa i que veu? No, no eren dàtils. Eren aquestes dues tortugues que algú-alguna havia deixa’t abandonades. De seguida va pensar en nosaltres: els xiquets i xiquetes d’infantil del Covalta de segur que tenen molta cura d’elles! Ens ho va dir a les mestres i...
Estem molt contents i contentes. La família del Covalta creix. Hui ja estan al pati. Les hem batejades pensant en el poble d’on venen: Elx. Era molt fàcil posar nom, aquest poble té moltes coses interessants. Dàtil i Misteri ja corren pel nostre hort. Baia està un poc gelosa, encara que no té queixa: ella està tot el dia en nosaltres dins de classe. Pili, Mili i Wily ni cas!
                Moment en el que Dàtil intenta fer fugina. Vol vore món!

Marian Llàcer Pla

dilluns, 12 de març del 2012

BAIA

Hola sóc Baia. Sóc de Montaverner però ara me n’he vingut a viure ací al Covalta. Hui he estat bastant nerviosa però contenta a la vegada. Tenia moltes ganes de vore-vos. 

Aquesta vesprada ha estat molt bé, jo des de dins vos mirava les caretes i com em parlàveu baixet per a que jo no m’assustara. Aquesta setmana la passaré a la classe de 5 anys, la que ve a la de 4 i a l’altra a la de 3 anys.
Sols dir-vos uns consellets per a que jo ho passe més bé:
-La gàbia ha d’estar en un lloc alt per a poder vore-la bé. On no em done la llum directa del sol.
-Dec d’estar tranquil·la, no em feu sorolls ni m’assusteu. Sòc molt sensible. Per a jugar em parlareu baixet i jo vos contestaré amb un so molt graciós que faig.
-Menge un grapadet de pinso al dia i també m’agraden molt les verdures.
-No bec llet, ni carn,ni ous,ni sucs, ni refrescos, ni creïlles, ni cebes, ni alls, ni conserves.
-M’agrada molt beure aigua. No em deixeu sense ella!
                                                                         

 BAIA 

dilluns, 20 de febrer del 2012

Carnaval do Covalta

Així vam quedar amb ell a principi de curs i va complir. La màgia del Rei de Carnestoltes va arribar al cicle d’infantil la setmana passada.
Durant uns  dies vam obedir  els seus manaments. Nosaltres mateix els vam realitzar a classe.
Va arribar el "Dia Gran" i ni el dissenyador més reconegut haguera "retallat" un patró com els dels-les xiquetes d'infantil. Ens vam convertir en xicotetes "Sanchis Guarner" amb llibre inclòs de la Vall d'Albaida. A classe vam preparar la disfressa de l'escriptor al que dediquem el projecte d'aquest curs.

Per la vesprada la vam lluir per als-les nostres companyes d'escola.  A la nostra cerca-escola ens van vindre a visitar els- les xiquetes de l'escoleta infantil "La Vila" que vestides d'animalets i indies ens aplaudíen i acompanyaven amb la seua música des de l'exterior de l'escola recolzant-nos.

El ball va continuar a l'interior. Ho vam passar molt bé!
Marian Llàcer

dijous, 9 de febrer del 2012

Microentrevistes de Nadal


"Microentrevistes de Nadal" és una experiència que pretenia esbrinar allò que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d'Albaida (València) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convertírem la sala de mestres de l'escola en un plató improvisat i, seguint l'estructura de Juego de niños -un programa de televisió dels anys 80-, entrevistàrem tot l'alumnat del centre per parelles -160 alumnes d'entre 3 i 12 anys-. Les preguntes tenien un caràcter marcadament nadalenc per bé que també elaboràrem dues preguntes actuals i en clau d'humor per fer riure tothom. El rodatge fou extenuant i s'allargà durant tot el dia. Un cop realitzàrem les entrevistes però, mancava la gran feinada: la tria, l'edició i el muntatge del vídeo. Òbviament, el document final només és un recull de les seqüències més divertides i curioses que enregistràrem. Com bé recordareu els qui hi assistíreu, el vídeo fou projectat durant el Festival de Nadal de l'escola i va ser una cloenda d'allò més entranyable. Una vegada més, l'enorme treball va pagar la pena perquè només de veure els somriures i les cares d'emoció de tots vosaltres (alumnes i exalumnes, pares i mares, iaios i iaies...) ens vam sentir d'allò més complaguts i satisfets. I parle en plural perquè aquest projecte fou possible gràcies a la col·laboració de tots els mestres i les mestres i l'impagable suport tècnic i paciència d'Antoni Rodríguez -pare de l'escola-. Sense la seua ajuda haguès estat impossible de dur a terme aquesta experiència.

Després d'un llarg mes d'intents infructuosos, finalment hem aconseguit de penjar el vídeo a Internet. Volíem brindar-vos l'oportunitat de tornar a veure i escoltar el muntatge amb més tranquil·litat ja que, durant el Festival, l'embolic de gent i la cridòria que hi havia al Saló d'Actes de segur que us féu perdre detalls, gestos i comentaris d'allò més divertits. Jo -que l'he vist un munt de vegades- no puc evitar de riure i emocionar-me cada vegada que escolte les veuetes dels i les menudes o les peculiars respostes dels més grans. És, no cap dubte, un document únic, amb uns protagonistes únics: els xiquets i les xiquetes de l'escola Covalta; la nostra raó de ser. Esperem que aquest vídeo tant especial contribuirà a recuperar la normalitat del bloc i de l'escola, després d'unes setmanes tant enrarides; tant i tant difícils.

Didac Botella i Mestres

dijous, 2 de febrer del 2012

Més de cent motius


"Perquè en aquest aniversari fem bon record dels milers i milers d'alumnes que han estudiat als nostres centres en la seua pròpia llengua. Perquè en  ens cal retre un homentage a l'esforç del professorat que ha fet possible la normalització del valencià. Perquè  hem de continuar demanant més valencià a les escoles, a l'administració, als mitjans de comunicació...Perquè ens hem de sentir orgullosos del model d'escola compromesa amb el nostre entorn, amb la nostra cultura i amb la nostra gent. Una escola valenciana i de qualitat.  Perquè hem de ser revindicatius, hem d'exigir a l'administració la nostra dignitat i hem de fer valdre davant la societat el nostre compromís i el nostre treball. Perquè hem de dir prou als decrets de plurilingïsme que intenten eliminar la nostra llengua..." Josep Andrés Timor
He copiat aquestes paraules del nostre company del Martínez Valls d'Ontinyent. No he trobat altra forma més clara de dir el perquè hem d'anar a la trobada.

Enguany celebrarem la XXV Trobada d'escoles valencianes de la Vall d'Albaida el dissabte 31 de març a Ontinyent. Tindrà un marcat caire reivindicatiu, sense deixar de banda els eixos principals al voltant dels que sempre ha girat la festa de defensa de l'ensenyament en valencià.
Les mestres d'infantil del Covalta tenim en comú que totes som alumnes d'escola pública i ara mestres de la mateixa. Sempre hem acudit a la festa de les escoles de la Vall!. Independentment del lloc on hem estat i de la tasca que hem fet: com alumnes, com a mestres, organitzant, ajudant...
Com diu Joan Colomo a la seua cançó, a les trobades ens trobem  gent que mira el sol, gent  que es mira el melic,  gent que no en té prou, gent que ven el seu esperit, gent com tu i com jo, gent amb i  sense raó, si estàs amb mi i vols venir... Anem!!!
Marian