dissabte, 14 de maig del 2011

Vos esperem!

Les mestres d’infantil del Covalta ja estem pensant en els xiquets i xiquetes que formaran part el proper curs de la nostra escola.
Vesprades de tallers, gallines, teatre, hort escolar… Són algunes de les moltes activitats que fem  i  que volem continuar desenvolupant  amb la mateixa il·lusió de sempre.
Ja sabeu: si voleu formar part del nostre projecte educatiu vos esperem al CEIP COVALTA. Fins al 16 de maig podeu fer arribar la vostra sol·licitud de matrícula al nostre director Jesús.

El cicle d’infantil

dijous, 5 de maig del 2011

Ara va de bo

Encara recordem els espinacs que vam dur a casa no fa tant, però ahir va començar de veritat el nostre temps de collita.
La mateixa aigua que als que estaven per la Vall i voltans no els-les va deixar menjar-se la mona, a les nostres hortalitzes els havia vingut molt bé: les cebes ja estaven bones per a dur a casa i les maduixes bones per a tastar-les.
Ahir vesprada, les cebes. Tots vam fer el que ens deia Cristina per tal de collir la nostra ceba, la que duríem a casa per a que alguns-algunes de nosaltres saber per primera vegada quin sabor té. No cal dir la gràcia que feíem esperant als nostres pares i mares en la ceba en la ma. Suposem que no seria  la mateixa la que es faria a les senyores de la neteja quan van entrar a les nostres classes: l’aroma era inconfundible.
 
La ceba té dites d’amor com: Amb tu pa i ceba, i amb una altra, ni olla.
Altres que ens fan creure que sabem idiomes: Alls piquen cebes couen.
I de les que més, les dedicades als seus poders curatius: El que menja ceba no tremola després de mort.

Aquest matí hem collit i tastat les maduixes, no hi havien tantes com per a compartir-les en casa per això hem fet un tast després del pati, natural o amb sucre tots i totes hem sabut el seu sabor.


Marian Llàcer Pla

diumenge, 1 de maig del 2011

El que sembres, colliràs

El dia de la mare sempre es celebra el primer diumenge de maig.
El del treballador el dia 1 de maig des del 1889. Es va decidir a París, en un congrés obrer. La vaga era l’instrument que empraren per a que la patronal acceptara la jornada de 8 hores. Va ser tot un èxit.
Hui és dia del treballador i dia de la mare. Ha de ser un dia especial per a tots i totes, si eres dona més: segur que compleixes algun dels requisits per a celebrar el dia de hui.
Les mestres d’infantil som les primeres que ensenyem a treballar, formem xicotets treballadors i treballadores del dia de demà, de ahí la necessitat de fer la nostra feina bé. Pense que si tenim cura del nostre treball, si el mimem, raonem, consensuem, el sentim…Aconseguirem que tots i totes estimen i vulguen fer el que fan.
Per a poder  potenciar un ensenyament-aprenentatge actiu i participatiu, d’apendre a compartir i afavorir relacions entre diferents cultures, respectar i participar en feines de grup, establir relacions entre el medi i les activitats humanes, desenvolupar la comunicació i sociabilitat del grup, valorar el treball en equip i la solidaritat...tot açò i més ho aconseguim amb una sola activitat: “L’HORT ESCOLAR” amb tot el que suposa de preparació per part de les mestres dins i fora de l’horari escolar.
Els-les xiquetes veuen que si sembren amb estima, si tenen cura i respecten el que fan prompte tenen fruit i el disfruten: resultat d’un treball ben fet.
Les mestres d’infantil sembrem i esperem que la nostra collita done el dia de demà mitjançant els-les nostres alumnes un fruit sobretot molt feliç.

Marian Llàcer Pla

dissabte, 16 d’abril del 2011

Vull ser de la Pelitrúmpeli!

 Segurament molts i moltes de vosaltres no havíeu nascut quan “Al Tall” cantava les cançons de Som de la Pelitrumpeli, però de segur que moltes de les melodies i els personatges que hi apareixen us seran ben familiars... O és que no coneixeu al Tio Toni?  El Tio Toni le-ré, és més vell que l’oli le-ré i a la vellea le-ré es vol casar...

Ara que ve Pasqua i el dia del llibre tenim la sort de poder-los conèixer gràficament en forma de còmic: ha nascut la revista infantil i juvenil Pelitrúmpeli. En el nº0, la colla de la Pelitrúmpeli visitava Ibi atrets pel museu de joguines que hi ha a la localitat. I en el nº1 els i les pelitrúmpelis visiten la Vall d’Albaida, atrets pels rellotges de sol de la vila d’Otos. Aquesta visita però, no és gens casual ja que qui escriu les històries d’aquesta colla de xiquets i xiquetes tant estrafolaris és el nostre amic, company i mestre de l’escola Covalta, Dídac Botella.
El proper dia 19 d’abril ens presentarà aquest còmic a la Biblioteca d’Albaida, a les 19 hores. Dídac ens espera junt a Joan Olivares i Josep Moll per a que tots i totes formem part del viatge iniciat per uns xiquets i xiquetes que ningú sap d’on han eixit. Naveguen en un vaixell volador sense pares ni mares i sense anar a escola, però mitjançant les seues aventures aprendrem coses molt interessants dels nostres pobles. I aquesta iniciativa, aquest projecte tant emotiu cerca un objectiu que tots i totes les que ens dediquem a l’ensenyament hauríem de considerar prioritari i cabdal: fomentar la lectura entre els més menuts en qualsevol de les seues múltiples variants i formats. És per això que el proper dimarts els nostres alumnes no poden perdre’s aquesta activitat tan motivadora: dibuixos que ens conten històries i ens animen a fer activitats lúdiques i didàctiques; que ens ensenyen costums i tradicions dels nostres pobles; que parlen la nostra llengua i, a més a més, són escrites pel nostre mestre.
Ja sabeu, el dia 19 d’abril a les 19 hores a la Biblioteca d’Albaida! I No cal dir que a la presentació podreu adquirir el nº0 i el nº1 de la Pelitrúmpeli a un preu ben mòdic.

Marian Llàcer Pla
*Els i les alumnes d’infantil ja tenen el número 1. El portaràn a casa el dimarts mateix.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Més llibres per favor!!!

Encara que no sóc una entesa si em feren parlar de tradicions jo des de la meua ignorancia diria que hi ha de dos tipus: les “tradicions tradicionals” en les que inclouria Nadal, Pasqua, Cassoleta… I les “noves tradicions”, serien totes aquelles que des de l’escola treballem -vegem la necessitat social que hi ha- per això celebrem el dia de l’arbre, dia de la dona, o el dia del llibre.
Es important treballar les “noves tradicions” és l'única manera de reconèixer certs drets i deures que per naturalesa existèixen però que per distintes circumstàncies no hem tingut en compte i estan en perill de no ser recordades - respectades i per tant extinguir-se.
Les serres es cremen, plantem arbres. Les dones en alguns països guanyem en drets i encara que la igualtat no és completa, anem aconseguint. Però i els llibres? Ja necessitem un dia del llibre.
Estem a l’era digital, però no hem de consentir que els nostres menuts no troben el plaer de tocar un llibre, la portada, el paper, dur una història darrere a qualsevol lloc, imaginar altre mon, altres llocs i altra gent.
La tradició de regalar un llibre i una rosa no és pròpia nostra. Hi ha algo més bonic que recordar encara que per un dia a una persona que estimem (familia, amics, enamorats…) i regalar-li un llibre? Quan regalem un llibre pensem i molt en la persona per al que hi és: edat, sexe, gust, aficcions…
Les mestres d’infantil volem aconseguir aquesta tradició, per tant hem començat el que podríem dir “Mesos del llibre” i per això des de finals de març que vam començar a treballar el dia de la lliteratura infantil (és el 2 d’abril) fins a que acabe curs farem un montó d'activitats que van des del punt de llibre, passant pel visionat de la llegenda de S. Jordi, promourem la visita a la presentació d’un còmic, visitarem la biblioteca…Intentarem crear la necessitat de la lectura, del paper entre les mans.

Marian Llàcer Pla

dimecres, 30 de març del 2011

Passar a millor vida

Quan llegim aquesta frase normalment ens fa que mal pensar. No sé perque, realment és el que desitgem: volem passar a millor vida i per això dia darrere dia s’alcem.
Aquesta setmana a l'escola Covalta hi ha gent que desitgem passen a millor vida. Han estat company i companyes per un temps, i hem viscut de tot moments menys i moments molt bons.
Maria va deixar l’escola el dimarts en uns mesets tornarà de nou. En ella començarà una nova vida i esperem vore prompte la cara de la seua bebé.
Vicent l’educador també prompte passarà a millor vida, la seua feina a València l’ajudarà a portar una vida més tranquil.la, més prop dels seus. De segur que més d’un dia t’enyorarem, ens has segut de gran ajuda, a més que s’ho hem passat molt bé en tu.
Que dir d’Agueda?, o la xiqueta de Llutxent?. Sols vull que sàpigues: segur que una bona vida t’espera. No t’ho havíem dit, però totes les mestres que han passat pel cicle d’infantil del Covalta han aprovat les oposicions, o prompte han trobat feina. La nostra feina es un continu aprenentatge. Gràcies: juntes hem aprés moltes coses.
Ja saps on estem: tu si ens busques ens trobaràs.

Marian Llàcer PLa

Aquesta foto va per tu Maria, mira quin perfil més xulo!

divendres, 18 de març del 2011

Una estoreta velleta...

Hi ha una cançó que comença:
         “Sant Josep es fa vellet
         que no pot pujar l’escala…”

Albaida: poble de València.  Estem en  vespra del dia de la festa gran de molts pobles valencians: El dia de “Sant Josep”. La nostra escola és pública i en valencià. La festa del nostre poble és la dels moros i cristians, però hui a molts llocs es celebra la festa més típica d'altres pobles que com el nostre són valencians.
Es costums dels-les valencianes enjuntar-se a menjar i així hem començat el matí: esmorzant bunyols. Després hem anat a l'escola de els-les nostres iaies, celebraven una festa i hem anat a participar d’ella. Ens han mostrat una tradició molt valenciana: “Les Falles”.
Ens han rebut amb aplaudiments i molta emoció. De seguida han posat cadires al voltant de la falla que aquest any ens recordava molt a la nostra escola, hi havien gallines i també un hort amb granger i grangera. Han posat una traca (alguns - algunes de nosaltres s’hem espantat un poc) i l’han encés.

Molts i moltes de vosaltres demà no recordareu el que hui hem viscut però nosaltres sempre sabrem que una vegada més gràcies a la vostra tasca i esforç estem aprenent a formar part d’un poble: el valencià, amb unes senyals d’identitat molt importants com són la llengua i les seues tradicions, i que vosaltres encara que no ho recordeu ens deixeu en herència.


Sols pel fet de vore l’alegria  als vostres ulls i els crits d’emoció  quan hem arribat ha valgut la pena. Gràcies.

Marian Llàcer Pla