Açò és un no parar ;)

Al principi de curs vam aparèixer al Levante amb motiu del teatre, allí hi havia una foto dels xiquets i xiquetes de 3 anys que Dídac havia enviat. Després al mes d’octubre va ser amb la visita del Rei Jaume. Comencem novembre i ens veiem al periòdic Levante menjant fogasses i ara que ja estem acabant-lo s’hem vist  de nou a les seues pàgines.

http://medias.levante-emv.com/documentos/2011-12-07_DOC_2011-11-30_00_22_05_aula.pdf

Quina il·lusió! Aquesta vegada era el dia de la Música el passat 22 de novembre.  La veritat...És un bon fi de festa de Tardor,eh?

Marian Llàcer i Pla

GRAN FESTA DE LA TARDOR!!

DIA 5: 24 DE NOVEMBRE

Hui li ha tocat al cinema! 

Aquest matí hem pujat a l'atobús cap a Ontinyent per a vore  "Kiricú", película que els companys d'Escola Valenciana ens havien organitzat. Que bé ho hem passat!

Ahir vesprada vam fer roses i aquesta matí ens les hem menjat mentre veíem les històries de Kiricú. Estaven tan bones se les hem acabades.

Després hem esmorzat i cap a casa! L'any que ve més.

Bé, en açò acabem aquesta gran festa de la Tardor.

Marian Llàcer Pla

DIA 4: 23 DE NOVEMBRE

Encara en un poc de ressaca pel dia que ahir ens va oferir Inés i per les setmanetes que portem, les mestres hem arribat aquest matí i de seguida...Mans a l'obra! Hem preparat la fruita per a l'esmorzar: Hui tocava menjar-se la de l'expossició. Sort que hem tingut un ajudant! Ei! que jo també estava, eh? Per això està ahí el meu caqui a mig pelar!

Quan hem acabat d'esmorzar li ha tocat al codony. Cristina ens ha ensenyat la recepta i l'ha fet davant de nosaltres: Codony, llima,sucre i...CODONYAT! Aquesta vesprada l'hem dut a casa per a catar-lo.

Després de dinar han segut roses: dacsa, oli, sal, aigua, oració màgica de bruixa piruixa i....

Xaaaaaaaaan: ROSES! Que bones! Encara que hem estat tota la vesprada no n'hi havien prou. Les mestres aquesta nit en casa en tindrem que fer...Estem cansades... Menudes setmanetes portem! Aquest cap de setmana passat parlava amb la meua cunyada Maite, li contava la setmana que ens venia damunt. Em mira tota seriosa i em diu: Sols vos falta fer ROSES i així el dijous dia complet. I clar...

És una sorpresa que tenim per a demà per als nostres amics i amigues de primària. Les compartirem? Uiiiiiiiis on anem demà?

Marian Llàcer Pla 

DIA 3:  22 DE NOVEMBRE

Hui és el Dia de la Música. Per això hem anat a visitar “La Nau” lloc on assaja la música Vella d’Albaida més coneguda com El Gamell.

Allí ens esperava Inés i ens ha contat coses molt interessants sobre el so i els instruments musicals.

També ens havia preparat instruments musicals i lo millor és que els hem pogut tocar! Hem començat amb els de vent. Primer vent metall: trombó, trompeta, trompa i hem vist una tuba. Després hem provat amb els de vent fusta: clarinet i flauta travessera, encara que els hem vist tots.

                Fins i tot hem tocat el piano i també el contrabaix!

Però com sempre el reis són els de percussió...Ens faltaven mans! I a les mestres ulls!

Ho hem passat molt bé. Gràcies nebodeta per aquest matí. Ens ha agradat molt i si vols...Altre any repetirem!

Marian Llàcer Pla

*Quan hem eixit la iaia de Mireia de 4 anys ens esperava al restaurant amb caramels. Després hem passejat pel mercat i comprat codonys per a demà fer codonyat.

DIA 2: 18 DE NOVEMBRE

Ahir no vam poder torrar les carabasses, no va parar de ploure en tot el dia. Aquest matí hem pogut vore el Benicadell i hem passat el dia en molt de nervi...Sabem que la Senyora Castanyera viu en una casa prop d'Albaida, entre la Covalta i el Benicadell. Si plou, de vegades li és molt difícil baixar.

No hem pegat la becadeta de costum, no podíem! Mirant la porta sense parar...Aiiiis que si que ve...Aiiiis que ens canvia l'oratge...

Bé està lo que bé acaba. Jesús ens ha torrat les castanyes que la Senyora Castanyera ens ha dut. Que bones estaven! Això si! Abans hem tingut que ballar i cantar...Ella menejava el peuet i feia bona cara.

Clar, com totes les famoses, la Senyora Castanyera també té un club de fans que no han pogut evitar preguntar per "Marrameu". Ella molt educadament ens ha dit que li ha eixit una núvia en Agres i que fa uns dies que no sap d'ell però ens ha assegurat que l'any que ve no fallarà.

*Pose baix del títol dia i número perque tenim un final de mes molt mogut i en aquest missatge que porta per títol "Gran festa de la Tardor" aniré posant cadascuna de les activitats que anem realitzant.

Marian Llàcer Pla

DIA 1: 17 DE NOVEMBRE

Demà és la Castanyera. Aquest matí de cop i volta s’ha posat a ploure però de totes formes les carabasses s’havien de torrar. La senyora fornera ens havia dit que sols coía hui i com el dijous que ve anirem a Ontinyent al cinema...

Quan els xiquets i xiquetes han entrat a classe els hem explicat perque no aniríem al forn. Era una llàstima, ja que era el final de tot el procés: les havíem plantat al nostre hort, cuidat, collit i ara tocava coure-les. Els i les de 4 i 5 anys recordaven quan van anar el curs passat. Intentarem repetir l'experiència el curs que ve per a la classe de 3 anys.

De totes formes tots i totes estaven molt contentes. Els marrameus ens esperaven a classe amb molta alegria i ganes de berenar aquesta vesprada carabassa.

*Pose baix del títol dia i número perque tenim un final de mes molt mogut i en aquest missatge que porta per títol "Gran festa de la Tardor" aniré posant cadascuna de les activitats que anem realitzant.

Marian Llàcer Pla

Menut bolet!

A les aules d'infantil estem treballant la tardor. S'hem passat el mes d'Octubre amb la dita: "Si a l'Octubre plou, el pebràs es mou". El conte que estavem treballant també era de pebrassos.

Els xiquets i xiquetes de 4 anys a final de mes quan va començar a ploure estaven tots emocionats pensant en que faríem pebrassos. Pels matins a l'assemblea la majoria deien que no els havien tastat mai, no sabien el gust ni l'olor (a mi m'agrada molt les dos coses). Pensava en com podia solventar açò però enguany els pebrassos per falta de pluja són escassos i per tant caríssims.

Ho comente en casa i la meua cunyada Mª Carmen que és molt buscadora de bolets de xop em deia de buscar-los però ho veia molt complicat per als meus xiquets i xiquetes: Teníem que transladar-se a zones un poc...Difícils? També havia pensat la possibilitat de comprar-los i deixar-los a una zona de serra per a que els  i les xiquetes els trobaren però comentant-ho amb les companyes em deien lo cars que estan.

Però res com parlar les coses: En uns dies Cris em deia: -I si comprem una bala de xampinyons?. Pensat i fet, ja està al corredor i supose que aquest cap de setmana molts ja sabran el gust que tenen, de l'olor ja em vaig encarregar jo quan els tallava.Ara hem de tindre cura d'ells així aniran eixint i en durem a casa. 

No és el mateix que els pebrassos, ho sé!. L'any que ve ho tornarem a intentar!.

Marian Llàcer Pla

Titelles

Aquest matí feia molt de sol. Hem eixit de l'escola molt contentes i quan baixavem les senyores del forn ens han donat una rosquilleta a cadascuna. Quan hem arribat, Paloma ens estava esperant. Hem pujat al galliner. Des d'allí es veia tot superbé. S'hem rist molt i ens ho hem passat molt bé i es que clar actuant Empar Claramunt així havia de ser.

La setmana passada vam rebre una cridada de Paloma, ens deia que els xiquets i xiquetes d'infantil del Covalta havíem d'anar el dia 10 a l'Odeon per a participar en la 27 Mostra de Titelles de la Vall d'Albaida. Ens enviaria tota la informació en un mail. Quina sorpresa quan les mestres vam vore qui actuava: Teatre Buffo, Empar Claramunt. La història que ens contaria: "Les set cabretes i el llop". Ho complementaria amb "Història d'un zero". De seguida ens vam posar mans a l'obra, Encarna va dir: des del meu taller treballaré aquesta història.

"Història d'un zero" passa al país dels dos. Un dos conèix a una dos i de la seua història d'amor naix un zero. Sabíem qui era "La dos" per que era a llunars. Ens ha fet molta risa a les mestres quan al silenci de l'espectacle ha eixit "La dos" amb els seus llunars i escoltem una veueta que diu: Miraaaaa també té la pigota!

Marian Llàcer Pla 

Llei de vida

Per a recordar als i a les que ja no estan en nosaltres tenim el dia de Tots Sants. Època en la que pareix que tot mor: El dia, la calor i l’any. La mort és un fet natural i amb eixa naturalitat hem de parlar d’ella. Recorde a classe de naturals quan ens feien estudiar: Los seres vivos nacen, crecen, se reproducen i mueren. Nosaltres ho apreníem sense pensar massa el que deiem però ahí estava la mort com un fet normal: igual que nasquem-morim.

És llei de vida: nàixer, créixer i morir.

Hui és un dia en que la majoria de la població d’Albaida i dels voltants continuem visitant els cementeris. Allí a banda dels-les nostres que ja no hi són entre nosaltres, també vegem a familiars que han acudit amb el mateix objectiu. Ens mudem (símbol de respecte): visitem gent que fa molt no vegem. És molt clàssic recordar coses de quan érem menuts: Te’n recordes eixe dia en casa la iaia que...Mentre recordem les persones estan ahí, en el nostre pensament i en el dels nostres i saben i sabem que és símbol de que encara que no estan físicament, psíquicament si. Formen part de la nostra història, de la nostra existència i és una forma d’agrair-los i de mostrar-los el resultat del seu voler.

Parlant de tradició, li preguntava a ma mare quines coses feien de xicotetes, o què recordava ella de tradicional en aquets dies. Em contava que el dia de les ànimes (el dia 2) sa mare sempre deia de bon matí: Hui feu els llits prompte que tenim visita! (la gent major diu que eixe dia les animetes tornen a les cases on van viure). També que eixos dies el dolç que menjaven després de dinar eren les fogasses que les mateixes mares feien: Uns dies abans preparaven la pasta, nous, panses, i ametles; Després les coïen al forn. Com no! Era obligatori anar a l’església. També donar llum als seus difunts, per això sempre tenien ciris encesos.

Ahir matí quan parlàvem a l’assemblea i vaig preguntar: Demà que celebrem? I em van contestar: Halloween. Jo els-les vaig dir que hui era el dia de Tot Sants, anem als cementeris i vegem als que ja no hi són i també a gent que fa que no trobem. Hi ha moltes flors amb molts de colors. Mengem fogasses. Passegem amb els i les nostres. I també podem anar a la Fira de Cocentaina!.

Sé que Halloween és un fenomen que no es pot parar fruit de la influència nord-americana. Ahir vesprada l’avinguda “La Fira” estava plena de bruixetes, carabasses, calaveretes i altres. Sé que Halloween està cada vegada més integrada en la nostra societat per això nosaltres hem de fer un esforç per a no pedre les nostres tradicions.

Marian Llàcer Pla