Per Nadal, cada ovella al seu corral

L’ escola és tancada
hi ha llum al carrer
la família
saluda al carter.

Que tinga un bon dia
que hui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?.

Li done una carta
de la seua filla Mar
que des de l’escola
li diu: Bon Nadal!!
Bofill, F; Puig,A; Serrat,F.
-Aquest poema l’hem personalitzat i l’hem enviat a casa de cada xiquet i xiqueta d’infantil per a felicitar el Nadal a totes les families d’educació infantil del Covalta.-

Ahir va ser una vesprada molt especial, acabàvem la setmana d’activitats de Nadal cantant  i recitant.

A les 15’00 hores estàvem al saló d’actes de l’institut vell tots i totes vestides de pastoretes per a cantar. El saló estava molt ple, hi havia gent per tots els costats i no en cabien més: mares, pares, iaios, iaies...estaven tots i totes, més que una festa d'escola, era la festa del barri!! Estàvem un poc nervioses però  ho vam fer d’allò més bé. Que podem fer si som uns-unes artistes?

Després actuaren els nostres companys i companyes de primària, Pau (el seu mestre de música) es ha ensenyat unes nadales molt xules. Ja fa uns Nadals que la gent espera fins al final i és que els majors de l’escola (els-les de 6é) sempre ens fan alguna de les seues.

Ahir ens esperava una sorpresa: ens havien dit que estaven en una final d’un concurs i que per això veuríem l’actuació en una pel·lícula, però en les imatges que ens mostrava el projector es van declarar en rebel·lia i ens deien que no cantàvem, que estaven farts: tots els anys igual. Pau i Dídac no sabien com eixir d’aquesta i allí estaven discutint cara la pantalla i de cop decideixen anar a la pel·lícula i quan entren dins de la pel·li desapareixen els xiquets i apareixen els mestres ... Difícil d’explicar, però va ser una passada i en poder farem un enllaç per a que tots i totes pugam gaudir de nou o per primera vegada d’aquesta actuació.
Gràcies Dídac una vegada més has fet que el festival de Nadal del Covalta siga totalment diferent al de la resta d’escoles.


       Marian

Tirisiti...Tirisiti

En arribar Desebre, una màgia desperta entre nosaltres, al pensar que el Nadal és prop. Carrers plens de llums, adornades balconades,  reunions amb la família, nadales… En definitiva, un fum de tradicions que ens omplin de felicitat any rere any.

I des de l’escola… Una gran feina per a totes les mestres, per poder transmetre als nostres alumnes eixa il·lusió del Nadal.

                        Una activitat arrelada al cicle d’infantil, és la visita al Betlem de Tirisiti: un teatre de titella de peu i vareta, on es barregen elements tradicionals i religiosos, com el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis de l’Orient, amb elements populars i característics d’Alcoi, com l’entrada de moros i cristians.

I com no, aquest any, no podíem fallar. Ben abrigats i abrigades i amb les motxilles a l’esquena, el dijous 16 de desembre, prenguérem rumb cap a Alcoi per visitar Tiristi de nou. I, bocabadats i bocabadades, esperàrem que s’obrira el teló.

“Des de molt antic i dins d'aquestes veïnes terres de la Mariola…”. Amb aquestes paraules la narradora donava inici a la representació i, tot seguit  l’aparició dels personatges: Tirisiti continua clavant-se amb tots i fent de les seues; Tereseta no el deixa en pau i continua fent-li passades; els moros i cristians girant l’esquadra a la ciutat d’Alcoi; la família sagrada fugint i amagant-se allà on poden....

Un cop acabada la fantàstica funció, pujàrem a l’autobús ben satisfets i satisfetes i amb el caramel a la boca, desitjant de tornar el curs que ve.

En fi, una divertida i tradicional representació amb mes de 100 anys d’història que ens ha fet gaudir i riure a grans i menuts.

BON NADAL A TOTS I A TOTES!!

Àgueda

Ja ve Nadal!!!

Mireu que xulo s'ha quedat l'arbre que hem fet entre tots i totes les xiquetes d'infantil.

Ja tenim el corredor decorat i, a més a més, aquest dilluns la ràdio de l'escola ens rebra amb música de Nadal. I  mireu, mireu que ens tenen preparat les mestres!:

El dijous dia 16  anirem d'excursió al Betlem del "Tirisiti": aquestes representacions es celebren a Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella.

El divendres dia 17, farem una gran festa per això anirem a escola ben mudats, esmorzarem i ballarem a càrrec de la disco-mòbil "fentotjas".

El dilluns dia 20, anirem a Correus per a tirar una carta sorpresa... Per a qui serà?

El dimarts dia 21 cantarem als-les nostres majors... T'agradaria que el cantarem?

El dimecres dia 22  per a finalitzar la setmana de Nadal i rebre les merescudes vacances, pel matí acudirem a escola vestits de pastorets i pastoretes. L'AMPA ens convidarà a esmorzar mona i xocolate, després esperem la visita del patge reial.

Per la vesprada acudirem a l'institut a les 15'00 hores, anirem al saló d'actes i actuarem durant tota la vesprada... Ja sabeu... Voleu vore'ns?... Vos esperem!!!

Marian

Desembre: el mes de nadal

Ja arriba, ja està ací…en un parell de dies comencem el mes de desembre, el mes del Nadal, i amb ell un bon grapat de coses a fer a l’escola.

Aquest mes és diferent a la resta, sembla el mes més curt o el que passa més ràpid, però tot és deu a la quantitat de coses que fem, anem d’ací cap allà, sense parar, per a que tot estiga llest per a l’últim dia abans de les vacances, unes vacances ben merescudes per a tots i totes.

                        A les mestres ens falta temps per a coordinar totes les activitats que tenim programades; cada dia sorgix una activitat nova, interesant i bonica que  podíem fer amb els xiquets i les xiquetes; enviar una postal a casa suposa molta feina prèvia, buscar el model de postal que ens agrade, pintar-la, apegar les nostres fotos, escriure l'adreça en el sobre, anar a parlar en la directora de correus, fer els paperets per a l'eixida i finalment anar a tirar-la a la bústia de correus. A més a més, hi ha un fum d'activitats: assatgem les nadales i les poesies, fem manualitats, decorem el corredor d’infantil, escoltem música nadalenca, ens disfressem de pastorets i pastoretes, escrivim la carta als reis mags, elaborem la postal de nadal… en fi, sabem que tenim un muntó de feina per davant.

            El mes de desembre és un mes de treball frenètic, però que be mereix la pena per a veure les caretes d’il·lusió dels xiquets i les xiquetes, i les cares de felicitat dels seus pares, mares, iaios i demés familiars quan reben la postal a casa o quan els escolten en el festival.

            Com diu la dita: El mes de desembre, el mes de les festes.

            ENCARNA

Cinema en valencià

Durant la tardor, el cinema parla en valencià en horari escolar, gràcies a la iniciativa de "Cinema a l'Escola", un projecte creat per Escola Valenciana des del 2003, que ens garanteix aquesta oferta pedagògica de cinema en valencià en sales d'exhibició comercial.

Aquest divendres anirem tots i totes les xiquetes del Covalta al cinema. Hem de matinar un poc més, a les 9.15 ja hem d'estar en escola per pujar a l'autobús que ens portarà a Ontinyent. 

Vorem "Toy Story 3: La gran evasió". En aquesta pel.licula vorem com en una situació adversa, l'aportació de cadascuna de les joguines d'Andy és necessària per aconseguir l'èxit de tot el grup. La seua temàtica al voltant de l'amistad, el pas del temps, l'ecologisme, la fidelitat, valentia, el treball en equip, la confiança...a més és en la nostra llengua, ha fet que els i les mestres del Covalta una vegada més realitzem aquesta activitat.

      Marian

PD: Si voleu descobrir la programació de cinema en valencià : http://www.cinemaenvalencia.com/

Ser mestra

La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar... Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, volem demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d'arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

Didac Botella i Mestres


PD: Aquest primer escrit és del nostre company d'educació física. Pensem que plasma totalment el que nosaltres sentim i per tant pensem que és la millor manera de començar aquest bloc.

 Gràcies per compartir-lo en nosaltres.

Les mestres d'educació infantil