Ser mestra

La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar... Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, volem demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d'arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

Didac Botella i Mestres


PD: Aquest primer escrit és del nostre company d'educació física. Pensem que plasma totalment el que nosaltres sentim i per tant pensem que és la millor manera de començar aquest bloc.

 Gràcies per compartir-lo en nosaltres.

Les mestres d'educació infantil