dimecres, 21 de març del 2012

Dàtil i Misteri

Dimarts 20. Quina son! Aquest cap de setmana ha estat un poc més llarg. Entrem a classe, ens saludem i fem totes les rutines de l’estora. Tot pareix normal. Anem a començar la tasca d’equip quan Jordi R. diu: Eeeeeeeeeh! Mireu que hi ha dins aquesta caixa! Tots i totes anem assomar el cap i  vegem a dos tortugues! Jordi R. ho ha dit tant fort que de seguida han acudit els demés companys i companyes de cicle a vore que hi passa.
Els conte la història: a Dídac li agrada molt caminar pels camps i serres. Ha estat caminant per Elx, on viu son pare. De sobte mira una palmera i veu com uns dàtils molt grans es movien per la soca. S’apropa i que veu? No, no eren dàtils. Eren aquestes dues tortugues que algú-alguna havia deixa’t abandonades. De seguida va pensar en nosaltres: els xiquets i xiquetes d’infantil del Covalta de segur que tenen molta cura d’elles! Ens ho va dir a les mestres i...
Estem molt contents i contentes. La família del Covalta creix. Hui ja estan al pati. Les hem batejades pensant en el poble d’on venen: Elx. Era molt fàcil posar nom, aquest poble té moltes coses interessants. Dàtil i Misteri ja corren pel nostre hort. Baia està un poc gelosa, encara que no té queixa: ella està tot el dia en nosaltres dins de classe. Pili, Mili i Wily ni cas!
                Moment en el que Dàtil intenta fer fugina. Vol vore món!

Marian Llàcer Pla

dilluns, 12 de març del 2012

BAIA

Hola sóc Baia. Sóc de Montaverner però ara me n’he vingut a viure ací al Covalta. Hui he estat bastant nerviosa però contenta a la vegada. Tenia moltes ganes de vore-vos. 

Aquesta vesprada ha estat molt bé, jo des de dins vos mirava les caretes i com em parlàveu baixet per a que jo no m’assustara. Aquesta setmana la passaré a la classe de 5 anys, la que ve a la de 4 i a l’altra a la de 3 anys.
Sols dir-vos uns consellets per a que jo ho passe més bé:
-La gàbia ha d’estar en un lloc alt per a poder vore-la bé. On no em done la llum directa del sol.
-Dec d’estar tranquil·la, no em feu sorolls ni m’assusteu. Sòc molt sensible. Per a jugar em parlareu baixet i jo vos contestaré amb un so molt graciós que faig.
-Menge un grapadet de pinso al dia i també m’agraden molt les verdures.
-No bec llet, ni carn,ni ous,ni sucs, ni refrescos, ni creïlles, ni cebes, ni alls, ni conserves.
-M’agrada molt beure aigua. No em deixeu sense ella!
                                                                         

 BAIA 

dilluns, 20 de febrer del 2012

Carnaval do Covalta

Així vam quedar amb ell a principi de curs i va complir. La màgia del Rei de Carnestoltes va arribar al cicle d’infantil la setmana passada.
Durant uns  dies vam obedir  els seus manaments. Nosaltres mateix els vam realitzar a classe.
Va arribar el "Dia Gran" i ni el dissenyador més reconegut haguera "retallat" un patró com els dels-les xiquetes d'infantil. Ens vam convertir en xicotetes "Sanchis Guarner" amb llibre inclòs de la Vall d'Albaida. A classe vam preparar la disfressa de l'escriptor al que dediquem el projecte d'aquest curs.

Per la vesprada la vam lluir per als-les nostres companyes d'escola.  A la nostra cerca-escola ens van vindre a visitar els- les xiquetes de l'escoleta infantil "La Vila" que vestides d'animalets i indies ens aplaudíen i acompanyaven amb la seua música des de l'exterior de l'escola recolzant-nos.

El ball va continuar a l'interior. Ho vam passar molt bé!
Marian Llàcer

dijous, 9 de febrer del 2012

Microentrevistes de Nadal


"Microentrevistes de Nadal" és una experiència que pretenia esbrinar allò que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d'Albaida (València) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convertírem la sala de mestres de l'escola en un plató improvisat i, seguint l'estructura de Juego de niños -un programa de televisió dels anys 80-, entrevistàrem tot l'alumnat del centre per parelles -160 alumnes d'entre 3 i 12 anys-. Les preguntes tenien un caràcter marcadament nadalenc per bé que també elaboràrem dues preguntes actuals i en clau d'humor per fer riure tothom. El rodatge fou extenuant i s'allargà durant tot el dia. Un cop realitzàrem les entrevistes però, mancava la gran feinada: la tria, l'edició i el muntatge del vídeo. Òbviament, el document final només és un recull de les seqüències més divertides i curioses que enregistràrem. Com bé recordareu els qui hi assistíreu, el vídeo fou projectat durant el Festival de Nadal de l'escola i va ser una cloenda d'allò més entranyable. Una vegada més, l'enorme treball va pagar la pena perquè només de veure els somriures i les cares d'emoció de tots vosaltres (alumnes i exalumnes, pares i mares, iaios i iaies...) ens vam sentir d'allò més complaguts i satisfets. I parle en plural perquè aquest projecte fou possible gràcies a la col·laboració de tots els mestres i les mestres i l'impagable suport tècnic i paciència d'Antoni Rodríguez -pare de l'escola-. Sense la seua ajuda haguès estat impossible de dur a terme aquesta experiència.

Després d'un llarg mes d'intents infructuosos, finalment hem aconseguit de penjar el vídeo a Internet. Volíem brindar-vos l'oportunitat de tornar a veure i escoltar el muntatge amb més tranquil·litat ja que, durant el Festival, l'embolic de gent i la cridòria que hi havia al Saló d'Actes de segur que us féu perdre detalls, gestos i comentaris d'allò més divertits. Jo -que l'he vist un munt de vegades- no puc evitar de riure i emocionar-me cada vegada que escolte les veuetes dels i les menudes o les peculiars respostes dels més grans. És, no cap dubte, un document únic, amb uns protagonistes únics: els xiquets i les xiquetes de l'escola Covalta; la nostra raó de ser. Esperem que aquest vídeo tant especial contribuirà a recuperar la normalitat del bloc i de l'escola, després d'unes setmanes tant enrarides; tant i tant difícils.

Didac Botella i Mestres

dijous, 2 de febrer del 2012

Més de cent motius


"Perquè en aquest aniversari fem bon record dels milers i milers d'alumnes que han estudiat als nostres centres en la seua pròpia llengua. Perquè en  ens cal retre un homentage a l'esforç del professorat que ha fet possible la normalització del valencià. Perquè  hem de continuar demanant més valencià a les escoles, a l'administració, als mitjans de comunicació...Perquè ens hem de sentir orgullosos del model d'escola compromesa amb el nostre entorn, amb la nostra cultura i amb la nostra gent. Una escola valenciana i de qualitat.  Perquè hem de ser revindicatius, hem d'exigir a l'administració la nostra dignitat i hem de fer valdre davant la societat el nostre compromís i el nostre treball. Perquè hem de dir prou als decrets de plurilingïsme que intenten eliminar la nostra llengua..." Josep Andrés Timor
He copiat aquestes paraules del nostre company del Martínez Valls d'Ontinyent. No he trobat altra forma més clara de dir el perquè hem d'anar a la trobada.

Enguany celebrarem la XXV Trobada d'escoles valencianes de la Vall d'Albaida el dissabte 31 de març a Ontinyent. Tindrà un marcat caire reivindicatiu, sense deixar de banda els eixos principals al voltant dels que sempre ha girat la festa de defensa de l'ensenyament en valencià.
Les mestres d'infantil del Covalta tenim en comú que totes som alumnes d'escola pública i ara mestres de la mateixa. Sempre hem acudit a la festa de les escoles de la Vall!. Independentment del lloc on hem estat i de la tasca que hem fet: com alumnes, com a mestres, organitzant, ajudant...
Com diu Joan Colomo a la seua cançó, a les trobades ens trobem  gent que mira el sol, gent  que es mira el melic,  gent que no en té prou, gent que ven el seu esperit, gent com tu i com jo, gent amb i  sense raó, si estàs amb mi i vols venir... Anem!!!
Marian

dissabte, 28 de gener del 2012

Xe que mani!

Dijous vesprada girem el carrer Jesús direcció Sant Agustí. Una vegada més ens havien convocat per a una manifestació en contra de les retallades als serveis públics. Impressionades vegem una gran quantitat de bombers! Metges, conductors d’ambulància, infermers, treballadors de Canal 9, mestres, pares-mares, alumnes d’instituts...
L’experiència del dissabte va fer que buscarem la capçalera de la manifestació. No volíem tornar tard a casa. Allí ens vam trobar un tros  de Vall d’Albaida: els-les companyes de Montaverner ens esperaven. Totes juntes vam fer el recorregut. També ens acompanyava Llúcia, ella anava representant Atzeneta. Sabem que hi havia més escoles de la vall, les de Castelló de Rugat també hi eren, però no ens vam poder vore per la gran quantitat de gent que hi havia. No sabem si valdrà per alguna cosa però al menys ens va fer vore que no estem soles. Hi ha molta gent al nostre costat. Endavant!


dilluns, 9 de gener del 2012

Quantes coses!

Primer dia d’escola i primer escrit de l’any.
Aquest matí teníem moltes ganes de vore'ns. Els i les mestres amb un somriure d’orella a orella: que com anat! Com estàs?: Congelada (rises) com el sou. Van a llevar...Més? I els-les interines? Que podem fer! Diuen que...Eis que va a tocar! Anem a pels xiquets i xiquetes!
Quines caretes quan hem eixit a la fileta! Mescla de ganes de vores i de vergonyeta. Pareix que fa molt però fa poc i en eixe poc de temps que ha passat, han passat moltes coses: Clara i Josep han fet anys! Classe. Entren al seu territori i omplin de vida les seues coses: la perxa,la coixinera, el coixí. S’abracen i besen, es tiraven en falta. Estora: saps que? A mi m’han dut! Jo vaig anar! El Rei em va dir!. Rutines. Sabeu que farem aquest mes? Aplaudiments.
Marian Llàcer Pla