El proper dia 28 de setembre és el dia del cor. Si busquem la paraula cor al diccionari la primera accepció és: Òrgan muscular dels animals vertebrats i d’alguns invertebrats que impulsen la sang a tot el cos mitjançant el sistema de circulació.
Amb el cor al puny (patiment)
M’ha trencat el cor (dolor)
Amb el cor a la ma (sinceritat)
Amb el cor a la gola (por)
Sempre el duré al cor (carinyo)
Trenca cors (facilitat d’enamorar)
No tens cor (sense compassió)
El vull amb tot el cor (amor)Ja vegeu: Dites!. Mira que m'agraden!. Pensem que sentim amb el cap i les dites ens diuen que no, que sentim amb el cor. Si amb un múscul. Aquestes dites me les sabia, les deia però mai havia caigut en que "sentia" amb un múscul com el cor. Des del dijous i tot el cap de setmana el CEFIRE d’Ontinyent organitzava un curs amb el títol: ”Desenvolupament de la competència social i ciutadana. Educar amb el cor-raó per aprendre a ser”. El ponent?: José María Toro.
José María és mestre de primaria i especialista en distints àmbits de l’Expressió i la Comunicació. És professor del Sistema Conscient per a les Tècniques del Moviment. Entre les seues moltes aportacions destaca la visió i el paper del cos en els processos de creixement i desenvolupament personal, la incorporació de la dimensió afectiva i emocional en la quotidianitat escolar així com una nova consideració del descans i del silenci.
Tenia una lleugera idea del que anava a aprendre però ens vam quedar impressionades. Ens va mostrar un saber orientat al desenvolupament de la “con-ciència” i a “l’art de viure”.
Aquest mestre de les paraules i del moviment ens va fer vore que educar amb “co-razón” es reivindicar per a l’educació un cor i una raó. No ens va fer un curs com tants hi han de recursos, d’activitats. Ens va fer vore que el recurs érem nosaltres: mestres d’infantil, de primària, de conservatori, d’institut…Tot el que allí vam escoltar i realitzar era per a nosaltres. Donava igual en quina etapa educativa ens trobarem.
Va parlar entre moltes coses de la paraula "regal". Ens deia que moltes vegades els regals són més qüestió de butxaca que de cor. Ens va fer vore que no sols podem regalar articles de consum. També ens va parlar de tipus de regals: El regal de la mirada blaneta, el regal d’escoltar, el regal de la tendresa , el regal del somriure, el regal de l’agraïment... Que fàcil és regalar als nostres:alumnes, companys, familiars, amics...
Menut regal he tingut aquest cap de setmana!.
Marian Llàcer Pla
*Les fotos són de Cristina.