Amb gest senzill, com qui agafaria
un canteret amb aigua del Garbí,
aquesta jove mare, dempeus, ha agafat
la seua filla* de la sorra; l'ha
elevat a l'alçària dels seus pits,
se l'ha mirat en l'aire,
i molt senzillament la* besava després
com si begués amb castedat d’una aigua.
A tu, mare ben feta, jove, prodigiosa,
jo dedique avui aquests versos,
que voldria que hi fossen senzills com el teu acte
de prendre a la filla* de terra, com un cànter.
V. A. Estellés
*al text d'Estellés diu fill però m'he pres llicència
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEnhorabona a la mare i a les ties de Covalta
ResponEliminaMoltes gràcies Enric!
ResponEliminaMarian
Marian eres moltes coses bones: companya, amiga, aprenen i mestra... Moltes gracies per aquest escrit.
ResponEliminaMe s'ha oblidat signar el comentari anterior.
ResponEliminaSoc Encarna
No sé perquè m'ho pensava ;) M'has de deixar agarrar a la xica al braç... Va!
EliminaEnhorabona Encarna....i quin detall amb tu.
ResponElimina