Qui té un amic...

Des de que va entrar Rialletes a la nostra aula ja res ha estat com abans. Hi ha com una llenguatge nou a l’aula, de cop diguem una paraula i tots i totes sabem que ens volem dir i ens entra la risa: papa, papa! Ja vienen los pastores...

Hem fet les carnestoltes. Hem dinat cassoleta que les mares i pares ens van preparar. Ara ens tocava pensar un poc en ells i elles. L’activitat consistia en dir que és el que més m’agrada de ma mare i de mon pare. Hi havia qui de seguida ho sabia i altres que es va costar un poc més. Jo ho anotava. Vaig preparar uns cors que eixien d’un sobre i mans a l’obra: els pintàrem per a després escriure dins.

Els vam dedicar, un per al pare i altre per a la mare: sempre em fas riure, eres la que millor guisa, eres el més net, el millor malabarista, m’agrada que m’agarres al bracet, sempre estas content, eres la millor ballarina, m’agraden els teus besets, eres el que millor canta, saps els meus jocs preferits, eres el millor entrenador, m’agrada passejar amb tu... Com el dia 14 és el dia de l’amor i l’amistat van decidir regalar els nostres cors. De segur que estan a un lloc privilegiat de la casa.

Aquest dia també vam fer un dibuix del company que teníem sentat enfront. Havíem de posar una qualitat que ens agradara molt d’ell o d'ella. Com Àngela estava a l’hospital li vam fer una orla nostra de dibuixos per a que ens recorde estos dies a casa.

Aquesta setmana hem eixit de nou al periòdic Levante a la secció “Aula”. Dídac va escriure contant les nostres Carnestoltes. Les mestres d’infantil varem dir el tema però la idea no havia estat nostra si no de les nostres companyes - amigues d’infantil d’Atzeneta: qui té un amic té un tresor.