A passar-ho bé!

Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta, que és?.


En una època en la que les noves tecnologies ho invadeixen tot: tablets, llibres electrònics, iphones…Hem pensat que era necessari homenatjar  al “Senyor Llibre”. Des de l’escola vam voler  fer aquest dilluns passat la nostra minifira del llibre. Per la vesprada vam fer tallers de poesia. Els xiquets i xiquetes d’infantil recitaven en xicotets grups una poesia a tots i totes els-les que volien escoltar-la. De regal s’enduien la poesia escrita. Si passaves per tots els tallers   aconseguies tindre totes les pàgines i en acabar la fira enquadernant-te’l . També hi havia una paradeta on a més podies  donar un cop d’ull a alguns dels  llibres que les mestres creguem més interessants per a els-les xiquetes d’infantil.

Va estar una vesprada de festa. L’escola es va omplir de ritme, de paraules boniques, de cares alegres que bocabadades miraven com els xiquets i xiquetes d’infantil  recitaven. Ens va visitar Josep (l'alcalde) i Lucia (regidora d’educació) a més de familiars i veïnat: tots tenen xiquets i xiquetes al Covalta. L’alcalde ens va regalar llibres d’artistes locals. El dia S. Jordi  va estar un dia molt emotiu per a la gent d’Albaida.  Majors i menuts varem fer un xicotet homenatge a aquest amic que no reny ni demana.

He tardat uns dies en penjar aquesta entrada per que esperava vore si per a la secció "AULA" del Levante resultava tan interessant l'activitat, com per a nosaltres havia segut. Pareix ser que si. Hui dia 25 d'Abril apareixíem al diari. Ha estat bé que fos en un dia en la que els valencians per tant de celebrar hem segut capaços de celebrar fins i tot una derrota com la de la "Batalla d'Almansa". Aquest any canviem, podem celebrar més coses a més d'aquella derrota, haver aparegut de nou al periòdic i no puc deixar d'anomenar la victòria en lliga de l'equip de basquet valencià Ros Casares. Si, si que no esteu assabentades? Serà perquè és basquet? O perquè és basquet femení? O perquè és basquet femení i valencià? Siga pel que siga ja sabeu: no deixem de celebrar!

Marian Llàcer Pla

La familia és fer-se!

Quina gana teníem de  Pasqua!

La tradició catòlica marca que després de la setmana Santa venen els dies de Pasqua. Durant aquets dies independentment de les nostres creences tots i totes de segur que hem coincidit en al menys dos d’aquestes activitats: vacances, religió, costums i tradició. En qualsevol versant d’aquestes en tenim dos juntes. Siga la que siga com a bons valencians i valencianes segur que has estat al menys un dia en algun dels teus de: dinaret a la platja o caseta, una bona paella,  berenar amb mona, o pepitos, volar el catxerulo... La cosa està en vore i riure amb la gent que per feina i-o distancia normalment no ho fem.

La majoria de les mestres d’infantil aquestes pasqües hem coincidit al mateix destí, cadascuna per un motiu. El meu vore al meu germà i a la meua cunyada que estan a Irlanda. Han estat huit dies molt bons per a mi. Hem desconnectat físicament, ens feia falta després d’un trimestre llarg. Dic físicament perquè al cap d’una estona d’estar de xarreta la meua cunyada em diu: i Baia? On està?.

Abans d’anar-se’n ho teníem que tindre tot programat. Cristina havia quedat que els dies que jo no estava (que eren quasi tots) Juanjo donaria menjar a Wily, Pili i Mili. Baia estava en casa Pau la de 5 anys, ha passat allí unes bones vacances i ha tornat molt contenta. Dàtil i Misteri també han estat en altra Pau, la meua neboda que a més de canviar-li el nom a Dàtil (ella li deia Palmera), les feia fer carreres pel seu pati.

Els i les xiquetes aquest matí totes venien contant i amb moltes ganes de tornar a estar junts. Ens fa molta il·lusió vore com s’alegrem tant de vore’ns... I es que la família és ser, però també és fer-se!

Marian Llàcer Pla

PD: A la foto infantil al complet. Tania i Dani amb les tortugues. Baia en mi. Les gallines han estat tota l'estona a la teulada però en el moment que les hem donat l'esquena s'han tufat i s'han posat dins de sa casa. Per cert, i l'hort que bonic està? 

Un poc de tot

Aquest cap de setmana tot el Covalta vam anar a Ontinyent a participar de la XXV trobada d’escoles en Valencià. Quina il·lusió fa vore’ns fora del nostre territori. Allí estàveu la majoria de vosaltres amb els pares-mares de la nostra escola que per a recolzar-nos també enguany han fet un taller molt divertit.

Hui, de bon matí hem anat a collir les faves. Quina preciositat! Estan molt bones per a menjar ja. Alguns i algunes de nosaltres hem estat valentes i s’hem atrevit a tastar-les crues. Altres no, però de segur que més d’una aquesta nit se les menja amb truita: hui les gallines tenien molts ous! Ja ens ho contareu.

El dimecres últim dia abans de la Pasqua, com és tradició esmorzarem  mona i xocolate. Per la vesprada si el temps ho permet farem jocs al pati. Nosaltres els-les d’infantil ja estem assajant amb Dídac jocs tradicionals com el mocadoret i la tella.

Infantil