Dimarts 20. Quina son! Aquest cap de setmana ha estat un poc més llarg. Entrem a classe, ens saludem i fem totes les rutines de l’estora. Tot pareix normal. Anem a començar la tasca d’equip quan Jordi R. diu: Eeeeeeeeeh! Mireu que hi ha dins aquesta caixa! Tots i totes anem assomar el cap i vegem a dos tortugues! Jordi R. ho ha dit tant fort que de seguida han acudit els demés companys i companyes de cicle a vore que hi passa.
Els conte la història: a Dídac li agrada molt caminar pels camps i serres. Ha estat caminant per Elx, on viu son pare. De sobte mira una palmera i veu com uns dàtils molt grans es movien per la soca. S’apropa i que veu? No, no eren dàtils. Eren aquestes dues tortugues que algú-alguna havia deixa’t abandonades. De seguida va pensar en nosaltres: els xiquets i xiquetes d’infantil del Covalta de segur que tenen molta cura d’elles! Ens ho va dir a les mestres i...
Estem molt contents i contentes. La família del Covalta creix. Hui ja estan al pati. Les hem batejades pensant en el poble d’on venen: Elx. Era molt fàcil posar nom, aquest poble té moltes coses interessants. Dàtil i Misteri ja corren pel nostre hort. Baia està un poc gelosa, encara que no té queixa: ella està tot el dia en nosaltres dins de classe. Pili, Mili i Wily ni cas!
Moment en el que Dàtil intenta fer fugina. Vol vore món!Marian Llàcer Pla