Ja fa dies que no vos escoltem. No sona el "Bon dia" de "Els Pets" a l'escola. Així i tot, tots els matins acudim per a organitzar papers, classes, reunions, començar projectes, que si les gallines, el goteig per a l'hort...però no és el mateix, no esteu en nosaltres.
Hui era l'ùltim dia i tots i totes erem sabedores que en uns mesos no ens veurem però tot ha d'estar el dia 1 de setembre. Vindran nous xiquets i xiquetes. Les mestres d'infantil no parem de vore els noms, les caretes que fan, com farem l'entrada...
Sabem que hui és un dia especial, alguns i algunes mestres no ens veurem en molt de temps ja que l'any que ve estaran a altre lloc. A tots i totes ens canvia la vida d'una manera o altra. Dos mesos donen per a moltes coses, però de segur que la que serà molt feliç quan torne al treball és la nostra Cris. Si, la xiqueta de la Pobla del Duc que en uns dies es casarà amb Miguel, persona excepcional.
Ella ens ha fet a ùltima hora del matí una festa sorpresa a la sala de mestres, ens hem rist una bona estona. Després hem anat a dinar a un restaurant. Ha estat molt emotiu, hi erem tots i totes, no faltava cap company-companya d'escola i hem acabat en la que serà la nova casa de Cristina.
Encara que a la foto no hi apareguem tots i totes, al dinar si hi erem. En uns dies ens tornem a vore a la Pobla del Duc.
Disfruta del teu dia, de la teua festa. Recorda que pels matins a l'escola Covalta ens agrada escoltar el "Bon dia" però també necessitem somriures com el teu.
Sigues molt feliç.
Marian Llàcer Pla
Quina sort!
ResponEliminaM’has arribat a la fibra sensible, si eixa que tenim i pot ser dies com ahir estiga més tendra.
I quina sort que l’estiu no és una distància, per a nosaltres és una oportunitat de fer altres activitats (escola d’estiu,viatge)..... però si... per a mi, aquest estiu comença d’una forma molt especial.
Gràcies per estar en aquestos moments.
Cris.
Efectivament: l'últim dia fou un dia especial! I el claustre organitzat per Laura, d'allò més interessant... :)
ResponEliminaUn curs que se'n va, un estiu que comença... S'entremesclen records emotius d'un treball ingent i ben fet que ja no és més que memòria, amb la il·lusió i les ganes de viure de l'estiu. Tot acaba i torna a començar de nou: el cicle vital. I per a tu, encara més Cristina: comences un nou camí "ple d'aventures i ple de coneixences", com bé diu Kavafis al seu poema Itaca. Molta sort al costat de Miguel i que passeu un estiu d'ensomni.
Didac