dimarts, 30 de novembre del 2010

Desembre: el mes de nadal

Ja arriba, ja està ací…en un parell de dies comencem el mes de desembre, el mes del Nadal, i amb ell un bon grapat de coses a fer a l’escola.
Aquest mes és diferent a la resta, sembla el mes més curt o el que passa més ràpid, però tot és deu a la quantitat de coses que fem, anem d’ací cap allà, sense parar, per a que tot estiga llest per a l’últim dia abans de les vacances, unes vacances ben merescudes per a tots i totes.
                        A les mestres ens falta temps per a coordinar totes les activitats que tenim programades; cada dia sorgix una activitat nova, interesant i bonica que  podíem fer amb els xiquets i les xiquetes; enviar una postal a casa suposa molta feina prèvia, buscar el model de postal que ens agrade, pintar-la, apegar les nostres fotos, escriure l'adreça en el sobre, anar a parlar en la directora de correus, fer els paperets per a l'eixida i finalment anar a tirar-la a la bústia de correus. A més a més, hi ha un fum d'activitats: assatgem les nadales i les poesies, fem manualitats, decorem el corredor d’infantil, escoltem música nadalenca, ens disfressem de pastorets i pastoretes, escrivim la carta als reis mags, elaborem la postal de nadal… en fi, sabem que tenim un muntó de feina per davant.
            El mes de desembre és un mes de treball frenètic, però que be mereix la pena per a veure les caretes d’il·lusió dels xiquets i les xiquetes, i les cares de felicitat dels seus pares, mares, iaios i demés familiars quan reben la postal a casa o quan els escolten en el festival.
            Com diu la dita: El mes de desembre, el mes de les festes.
            ENCARNA

dimecres, 24 de novembre del 2010

Cinema en valencià

Durant la tardor, el cinema parla en valencià en horari escolar, gràcies a la iniciativa de "Cinema a l'Escola", un projecte creat per Escola Valenciana des del 2003, que ens garanteix aquesta oferta pedagògica de cinema en valencià en sales d'exhibició comercial.

Aquest divendres anirem tots i totes les xiquetes del Covalta al cinema. Hem de matinar un poc més, a les 9.15 ja hem d'estar en escola per pujar a l'autobús que ens portarà a Ontinyent. 
Vorem "Toy Story 3: La gran evasió". En aquesta pel.licula vorem com en una situació adversa, l'aportació de cadascuna de les joguines d'Andy és necessària per aconseguir l'èxit de tot el grup. La seua temàtica al voltant de l'amistad, el pas del temps, l'ecologisme, la fidelitat, valentia, el treball en equip, la confiança...a més és en la nostra llengua, ha fet que els i les mestres del Covalta una vegada més realitzem aquesta activitat.

      Marian

PD: Si voleu descobrir la programació de cinema en valencià : http://www.cinemaenvalencia.com/

dimarts, 16 de novembre del 2010

Ser mestra


La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar... Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, volem demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d'arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

Didac Botella i Mestres


PD: Aquest primer escrit és del nostre company d'educació física. Pensem que plasma totalment el que nosaltres sentim i per tant pensem que és la millor manera de començar aquest bloc.

 Gràcies per compartir-lo en nosaltres.

Les mestres d'educació infantil