Bon vent i bona barca!

La vida, com diu una afirmació zen és una paradoxa:

“L’única realitat que existeix és ací i ara. El passat no ens deu preocupar perquè ja no existeix, però aquest instant present es fruit del passat. El futur tampoc ens deu preocupar perquè encara no existeix, però del que es faça en aquest instant depèn el futur, encara que no sabem quin serà”  

Les mares de la classe per a acomiadar-me, m'han fet una festa sorpresa: disfresses, sopar, ball amb animació i... Una pel·lícula! Comença amb música d’Antònia Font, cançó “Alegria” (m’agrada molt!) El primer escrit diu: Produccions supermamis presenta....  Els teus xiquets en... (segon escrit). Després de 3 anys junts compartint bons moments volem donar-te les gràcies per fer-nos créixer cada dia un poc més... (tercer escrit)

Que les supermamis de la meua classe hagen passat vesprades juntes per a realitzar-la, és una passada! A més em diuen: “Els teus xiquets...” Les mares m’han dit que són meus! M’agrada. No pot haver res més bonic que una mare el diga que el seu fill també és teu (els possessius són molt difícils de compartir en alguns cassos) El que diu després ja és una passada: Volem donar-te les gràcies per fer-nos créixer cada dia un poc més...

Jajaja és veritat! Quan parle dels vostres fills i filles, dic els meus xiquets i xiquetes. Però no sabeu com vos dic quan parle de vosaltres! Les meues mares (a ma mare li fa molta risa quan escolta açò) He tingut molta sort amb les mares, i amb els pares. Sou un bon grup, cuideu-lo, continueu-lo. És molt important la bona relació que heu aconseguit, sobretot pels vostres fills i filles: no hi ha res millor per als xiquets i xiquetes com vore als adults responsables d’ells i elles amb harmonia, alegria, respecte, il·lusió... Tots i totes a una! Felicitats!

M’heu cuidat molt. M’heu malcriat. He aprés molt! No em doneu les gràcies, ha estat un plaer compartir vida amb vosaltres i els vostres fills i filles.

Bonne soirée!

Marian Llàcer Pla