A tots i totes els-les que esteu llegint aquestes lletres que:
-Esto se mueve! I es que poquet a poquet es fa paret, perquè com tots i totes sabem la paciència és la mare de la ciència però ja voreu que es farà més del que es podrà. Amb diners torrons. Quan més siguem més riguem així és que... Al temps!
-A partir del mes d’octubre comencem els dimecres fruiters: esmorzem fruita en qualsevol de les seues varietats.
-Per a estalviar i reciclar cal que portem els esmorzars en un portaviandes. Estalviem perquè un paquet gran de qualsevol aliment és més barat i podem abocar sols el que pensem que van a menjar. Les deixalles també són menys. Als líquids igual: posem a una botelleta de plàstic la mesura que calga. És la millor forma: les mares i pares a més sempre sabeu el que han menjat (les sobres van dins) i no s’escampa tot per la coixinera.
-El material és de tots i totes. Les mestres l'elaborem. No utilitzem material imprés,per això hem de portar els diners de material abans que acabe el mes de setembre.
-Ahir matí quan vam eixir a vore el Benicadell, Clara cridava: mireu! Mireu! Estàvem llevant la palmera que ens quedava. Au morrut! Ja has fet prou mal!
-Prompte començarem la ronda de “Tuga”. No sabeu qui és? La tortuga de terra. El dilluns que ve torna a escola i cada cap de setmana anirà a casa d’un- una de vosaltres. Qui vol ser el – la primera?
Nerea en diu que vol ser la primera si pot ser,ja que s'ha quedat en les ganes de tindre a casa a baia, que si no recordem mal li haguera tocat per ara a ella.
ResponEliminaBaia ha tingut molta sort. És un animal que necessita que es tiga cura d'ella constantment. Ha passat tot l'estiu en casa Carles i Roser, han volgut tenir eixa responsabilitat.Ara Baia i les mestres donem les gràcies a Desirée.
ResponEliminaTots els dies necessita al menys dues hores de dedicació, supose que tots i totes entendreu que en aquets moments les mestres no disposem d'eixes dos hores diaries.
Segur que no hi ha problema en que Tuga passe el primer cap de setmana a casa Nerea. Ella és un animal d'exterior, que no cal llavar, ni netejar-li la gabia... Sols li hem de donar de menjar. Ah! Si! I tenir en comte que no volque! Sols vol que pegar a fugir i es capaç d'escalar el que li posen
M'agrada la frase de: quan més siguem més riguem, així és que... Al temps!
ResponEliminaPense just això: TEMPS AL TEMPS, que ja voreu que passarà...! Aquesta situació temporal a la nostra escola no més serà un record mooolt llunyà perquè a la fi tot esforç té la seua recompensa i la gent d'Albaida ja comença a veure i a ser conscient "del que es fa a Covalta"! Ànim a tots i a totes!
Viri.